Hi ha diverses raons tècniques que justifiquen perquè un lloc web ha de poder ser administrat pel client, però aquí ens anem a concentrar únicament en l’eina en si mateixa, la seva funció! Moltes vegades em trobo amb nous clients amb la mateixa problemàtica: l’actualització del seu lloc web. Fa ja uns quants anys em dedico a donar solucions de llocs aplicats a circuits de comunicació per a clients que vulguin establir les seves estratègies a través d’internet, actualment del 2.0, però he estat en l’1.0 i estaré en el 3.0.
Si plantegem un cas hipotètic d’una empresa, professional, institució o emprenedor que necessita crear un lloc web per tenir presència a la xarxa, la qual cosa hauríem de fer com a professionals és saber quin és l’objectiu del lloc, quins continguts s’han d’incloure, quin tipus i quantitat de continguts pot generar el client sense agregar funcions extres, quina experiència té a la xarxa i com s’imagina el seu nou lloc.
Una vegada definides aquestes variables (com a mínim) estem disposats a fer un esbós estructural dels continguts i aplicar a cada sector la funció necessària perquè comuniqui i interactuï amb el públic i així transformar el lloc web en una eina en funció del propòsit del client. Amb l’estructura definida resta aplicar un disseny específic perquè aquesta plataforma estigui alineada amb la identitat del client i poder carregar tots els continguts. Per fi, el lloc està llest per sortir al món, i el client ja té un lloc web funcional i caminant concorde a la seva estratègia.
Ara bé, des del principi tot client té la possibilitat de mesurar què va passant amb el seu lloc, què va opinant el públic, quin contingut li agrada més, com interactua amb la web i les xarxes socials. És a dir, pot mesurar els resultats, i en fer-ho, es dóna compte que al públic li interessen certs continguts que pertanyen a una categoria que tal vegada al principi va suposar que no anava a interessar.
El lloc tenia un objectiu però, gràcies als mesuraments, va descobrir que hi ha continguts que no haurien de tenir tanta prioritat. No obstant això, al client sí li interessaria destacar ara diverses notes de la mateixa temàtica de les notes que sí van agradar, per poder satisfer els interessos de nous visitants. Veu que els visitants s’interessen per les fotos de les galeries d’imatges, per la qual cosa decideix agregar més fotos actualitzades perquè els visitants puguin percebre l’actualització del lloc. També nota que li han deixat molts comentaris sobre un dels serveis, per la qual cosa ara està interessat a agregar continguts basats en les preguntes que li han fet per poder explicar millor i resoldre els dubtes comuns, ampliant la informació inicialment publicada. I finalment volgués agregar un vídeo que ha vist en Youtube que il·lustra molt bé el concepte que vol mostrar amb el lloc.
En resum, tot l’anterior ha fet al client pensar en el seu lloc, i ha decidit canviar alguns pensaments que tenia i —després d’uns mesos de treball de comunicació i difusió— li vol imprimir una força nova i una dinàmica pròpia per a aquesta nova etapa. Llavors ens senti en la seva màquina, entra a el lloc i es pregunta: i ara…? qui podrà ajudar-me?

Aquesta problemàtica té dos finals possibles:

1-Li demana al dissenyador li cotitzi els canvis, que li passi un pressupost on indiqui el temps que trigarà a aplicar-los i que puguin veure’s online.

2-Ingressa en l’administrador del seu lloc amb el seu usuari i contrasenya, i comença a fer els canvis a punta de clics, movent notes, agregant fotos, modificant els continguts que vulgui ampliar com si estigués escrivint en un arxiu de text. Amb un clic elimina els destacats que hi ha a la pàgina d’inici i amb dos clics destaca els continguts nous.

La segona opció és la més acceptable per al meu gust, i és el que sempre recomano. I això és perquè el lloc web és un element central en el circuit de comunicació de tota organització, ja que permet mesurar què passa, descobrir als clients i per tant saber què s’està fent ben i què no. Per tant, un lloc estàtic que no permet els canvis necessaris en el moment adequat, no serveix. Les idees, els projectes, els negocis, els professionals i tot el que som canvia, canvia cada dia en la pròpia dinàmica del que fem, ens anem nodrint de l’experiència. Un lloc web que no pugui adaptar-se als objectius i necessitats conjunturals del client, no és funcional, no és una eina útil, i si no serveix es deixa d’usar perdent-se tot el seu potencial comunicacional.
Un lloc web ha de ser una eina que acompanyi al client en «el quin vulgui dir», «com el vulgui dir» i, per descomptat, «quan ell ho necessiti».
Article de Paulo Lucia, especialista en IMATGE i COMUNICACIÓ 2.0 per FOROALFA

Share