El gegant d’internet introdueix canvis en la seva marca gràfica que mereixen ser debatuts.

                                                                         

Coneixeu alguna empresa que hagi aconseguit posicionar-se en la ment de tot el món, en alta estima, sense invertir un centau en publicitat? Clar que sí, estem parlant d’un cas que probablement és únic al món: Google. Però com és que va aconseguir semblant proesa? Simplement ens va facilitar la forma de trobar informació; és a dir, ens va canviar la vida a punt tal que resulta impossible imaginar-se com seria sense Google. I el millor de tot és que ho va fer —i ho segueix fent— sense cobrar-nos gens a canvi. Segurament no existeixi campanya de branding que pugui aconseguir el mateix resultat en tan poc temps.
No obstant això, aquesta organització que no cobra res pel seu servei original (les cerques per internet), ha desenvolupat infinitat de productes, serveis i empreses molt rendibles, projectes en els quals sol repetir-se una mateixa constant: tot el que fa Google ho fa, com a mínim, bé; i en alguns casos, extraordinàriament bé. D’aquí prové el seu alt i privilegiat posicionament.

Però el motiu d’aquest debat és analitzar i avaluar el recent canvi que la companyia ha introduït als seus signes identificadors. Com pot observar-se en el vídeo, el concepte del logotip no ha variat des de la seva creació. Pràcticament tots els canvis notoris que s’han produït al llarg del temps han estat merament tipogràfics. Google s’ha identificat sempre amb el seu logotip compost amb lletres dels mateixos quatre colors, prescindint sempre d’un símbol gràfic.

                                                                                                                 

En aquest sentit, més enllà que la nova tipografia de pal sec pugui resultar per a alguns millor o pitjor que l’anterior, més o menys ajustada, correctament o incorrectament interlletrada, el canvi més rellevant que s’ha produït és la incorporació d’un segon identificador: la «G» multicolor, que ofereix unes prestacions amb les quals l’empresa no explicava fins ara. Google ha produït un canvi en la seva estratègia de marca, passant de tenir un logotip pur a tenir un logotip i un símbol no combinables; no sembla haver-se contemplat una composició conjunta dels dos elements. O s’utilitza un o s’utilitza l’altre. Sens dubte, seria massa redundant utilitzar en simultani dos signes identificadors tant colorits i singulars.

                                                                                                    

Durant algun temps Google va utilitzar una «G» majúscula pel seu favicó, però ja fa força temps que l’havia reemplaçat per la «g» minúscula —signe també present en el seu logotip—, també per identificar les icones d’alguns dels seus productes i aplicacions. L’associació aquesta lletra «g» i el nom de l’empresa, no resultava suficientment natural, sense esmentar que la lletra minúscula no oferia un caràcter marcari suficients per a identificar a una corporació hiper-diversificada de semblant grandària. De fet, tot indica que aquella «g», mai va pretendre complir semblant rol. Tal vegada per això la hi reservava únicament per identificar productes i serveis, i no com a marca corporativa. Del que sí podem estar segurs és d’aquesta «g» que no es presentava ni es percebia com el símbol de Google, sinó amb prou feines com un recordatori d’una part del logotip, irrecognoscible anés de context.

                                                                                                 

El nou símbol de la «G» multicolor és un bon reemplaçament per a la «g» minúscula que venia utilitzant-se. Això pot verificar-se tant en el favicó com en les icones d’alguns dels productes i aplicacions, però encara que l’hi està presentant com un símbol de l’organització, encara no s’ha vist que l’empresa la utilitzi com a marca corporativa. De fet, malgrat presentar-la com a marca, torna a aplicar-la com icona del producte de cerca. Més enllà de com s’estigui utilitzant avui, resulta bastant probable que en el futur a l’empresa li serveixi comptar amb un símbol amb capacitat d’oficiar com a marca corporativa, com a natural «sinònim» del seu nom i, per tant, del seu logotip.

                                                                              

En principi, per l’analitzat, el canvi no sembla introduir cap problema i, aparentment, podria sumar noves i útils prestacions. Però… podem estar segurs que aquest canvi resol tots els requeriments d’identificació de la corporació a llarg termini? Més enllà que sigui difícil endevinar el futur, partint de la base que Google ens informa que ara compta amb un símbol que és equivalent al seu logotip com a identificador, en el personal em sorgeixen alguns dubtes sobre dues de les decisions estratègiques que els dissenyadors han pres, conscientment o inconscientment:
1. La decisió d’optar per una estratègia marcària de logotip i símbol escindits, que no s’utilitzen mai en simultani (com ocorre amb algunes marques del món de la moda); en lloc d’optar un logotip amb símbol, amb la intenció d’instal·lar el símbol sol i prescindir així del logotip, com ho fan Apple, Shell, Nike, Lacoste, etc. Es tracta d’una tasca difícil, però que Google podria encarar sense que li tremoli el pols. Serà aquest l’objectiu d’aquest canvi? Si no ho anés, hauria de ser un objectiu de curt termini, en la mesura en què poques empreses poden tenir aquesta aspiració i cap podria aconseguir-ho amb major facilitat que Google.
2. La decisió de mantenir els quatre colors com a principal recurs identificador probablement no pot sostenir-se per sempre. El recurs multicolor li dóna a la marca un aire juganer, que cada vegada es torna més contraindicat respecte a la diversitat de serveis, productes i empreses que s’agrupen sota la marca Google. Altres empreses, de la talla de Google, han hagut d’abandonar la seva estratègia multicolor, com a conseqüència del seu creixement. Apple va tenir la sort de comptar amb un símbol —el pictograma de la poma— la forma de la qual té suficient singularitat per a seguir funcionant com a símbol gràfic en llevar-li el color. Però això no succeirà amb el nou símbol de la «G» de Google, en la mesura en què es tracta d’una lletra «G» comuna i corrent.

                                                                                                      

Responent la pregunta inicial, des del meu punt de vista, el canvi no va ser per pitjor i podria estar aportant alguna millora menor. Amb la informació que tenim avui no és possible descartar que es tracti d’un canvi transitori, que ja tingui previst un canvi estratègic, superador i definitiu. Encara que, si s’ha de jutjar pel que pot observar-se en una fotografia que Google va donar a conèixer sobre el procés de disseny, pel tipus d’exploracions gràfiques que allí es mostren, tot sembla indicar que es va tractar més d’un canvi estètic que d’un canvi estratègic.

Queda obert el debat, a l’espera de contrastar aquesta conclusió amb altres opinions.