Assessorament Multimèdia a Osona. Hosting, Web i xarxes, Social Media, Publicitat, Comunicació, Disseny gràfic, Disseny web, Fotografia, Vídeo, Venda Online.

Mai és tard per aconseguir els teus somnis

Mai és tard per aconseguir els teus somnis

By in assessoria multimèdia, comunicació, disseny gràfic, fotografia, publicitat, vídeo, web, xarxes

Publicar informacions al blog que puguin ser interessants i que puguin ajudar als nostres clients, és una tasca que tots els que disposem d’un negoci o d’una pàgina a on oferim els nostres serveis mirem de fer amb regularitat.

Avui, pensant en quin article publicar al blog he pensat… Perquè no parlar per primer cop d’alguna cosa que no tingui a veure amb el negoci i el sector Multimèdia?

M’he decidit finalment per fer-ho i a la vegada he fet una mirada enrere quan pensava en si publicar o no i he recordat moltes coses de quan era un menut a qui l’apassionava aquest món Multimèdia i en com al final quan un lluita pels seus somnis els pot aconseguir amb molta feina i dedicació.


Recordo que de molt petit vaig sempre vaig sentir passió pel cinema, cada dissabte anava amb l’àvia a veure les dues pel·lícules que feien al Cinema Niza de la plaça de la Sagrada família. Normalment eren pel·lícules de Western o del Louis de Funes, el que li agradava a la iaia. Recordo el cinema amb cremades a les butaques vermelles, amb olor a tabac, amb el fum d’algun espectador que es mesclava amb la llum del projector de la sala. Quins records!!!
Aquelles anades al cinema em van despertar aquesta passió per aquest gènere.
Un dels estius recordo com em vaig comprar una càmera de cinema que anava amb piles i de format Super 8. Era una càmera que…funcionava!! i que cada cop em feia endinsar més en el màgic món del cinema.


Més endavant, quan tenia uns 11 anys, vaig ajudar al meu pare, l’Antoni, que estava molt implicat a l’escola, a recuperar el vell cinema que teníem a l’escola. Disposava d’una sala per unes 50 persones però en un estat perfecte i que havia estat tancada molts anys. La vam descobrir els dos, igual que el projector que hi havia a la cabina. Recordo que era un Bell & Howell de 16mm. De mica en mica fent algunes reformes,  el vam aconseguir posar en marxa i vam obrir un altre cop el cinema. Jo era el maquinista i recordo que anava a buscar les pel·lícules a un distribuïdor que hi havia a la Plaça Letamendi. Cada pel·lícula anava en una llauna metàl·lica i totes en una bossa de roba a on posava el nom de la pel·lícula i que ja tenien preparada per mi. Passaven les pel·lícules els dissabtes al matí a l’escola i recordo que quan vam passar “La Guerra de las Galaxias” em vaig posar darrere de la pantalla a on hi havia la bateria d’un grup que també assajava al cinema i cada cop que hi havia alguna imatge amb so impactant jo feia a més els meus propis efectes especials amb la bateria. Unes sessions de cinema que mai oblidaré.


Recordo també després d’això la meva incursió a la ràdio passant un parell d’anys per diverses emissores de Barcelona com a col·laborador, tècnic o fins i tot locutor. Recordo el nom del programa que feia a Ràdio Clot… Treu-te la Manta… els diumenges al matí, el “Ull Avui” de Catalunya Ràdio, el Torçant l’Agulla de Ràdio 4. Va ser una època especial, era el moment de Ràdio Pica i de moltes emissores il·legals.


També em ve al cap quan estudiava als Escolapis de Sarrià que ens van parlar que cap als anys 60 hi havia hagut una emissora de televisió a l’escola i un grup d’alumnes vam començar a investigar per veure si en trèiem més informació fins a saber fins i tot a on estava instal·lada. Estava a una aula que mai més es va obrir i a sota de la teulada de l’escola. Vam convèncer al Director de l’Escola d’obrir la sala i quan ho vam fer…. Ens vam trobar amb una emissora dels anys 60 muntada, amb les seves càmeres, la taula de mescla de vídeo, els decorats… no ens ho podíem creure…. Un projecte més de recuperar un nou somni.


A la mateixa escola també vam recuperar el cinema que hi havia amb una sala immensa i el mateix projector Bell & Howell que a l’escola anterior…. Mai oblidaré les olors d’un cinema tancat durant anys, aquella olor de ranci, a vell.


Així vaig seguir amb els meus projectes, vivint molt més la meva passió que no pas tenint una vida social i persona, vida molt més dedicada al que m’agradava, la ràdio, el cinema, la fotografia…
Recordo també les meves incursions a la fotografia passant per l’Associació Fotogràfica de Catalunya, aganat la càmera i fent reportatges de totes les activitats que veia, intentant fer fotografies d’estudi a casa amb un llençol…


Més endavant i quan ja havia començat a treballar en Logística… sí… Logística… Són aquestes coses que en un moment donat de la vida has de fer per poder subsistir, treballar en la primera feina que trobes i mirar de combinar el que t’agrada i dedicar la part personal com a hobby i la feina que t’ajuda a tirar endavant. Sempre vaig voler treballar en allò que m’agradava però no és ni era fàcil, o almenys això és el que creia i pensava.
Fet aquest parèntesi, deia que més endavant, just en aquesta època de la qual parlo, també vaig entrar en un altre projecte, la rehabilitació del Cinebaix, un cinema a Sant Feliu de Llobregat que un cop tancat vam aconseguir que l’Ajuntament comprés i ens els cedís a l’Associació Cinebaix per recuperar-lo i fer-lo funcionar. Jo portava tota la part tècnica i la tasca d’intentar recuperar les sales i els seus projectors i amb una mica de màgia, molta feina i poques hores per dormir ho vam aconseguir i ara mateix està en funcionament. Va ser potser el projecte més complexe, més fascinant i important que he fet a la meva vida i el que més m’ha omplert… Segueixo recordant les olors també d’aquell cinema igual que també recordo les olors del Teatre Artesà de Gràcia quan treballava al grup de Teatre Bescoll… Són olors que segur que molts de vosaltres coneixeu. A fusta humida envellida, a roba amb olors d’anys impregnats a les seves teles…. Quines sensacions…


Tot això i més coses que farien aquest article massa llarg, em fa pensar en la feina que ara des de fa anys faig dedicada al que sempre m’ha agradat… el món Multimèdia.


Vaig passar molts anys treballant en el sector de la logística, dedicat perquè al final era la meva professió i per altra banda fent tot el que m’agradava en els meus moments d’oci però, mirant enrere potser penso que hauria d’haver intentat abans fer aquest canvi costés el que costés i haver treballat sempre en el que m’agradava…
Sigui com sigui ara ja fa uns anys que vaig dir prou!!!, i vaig decidir realment dedicar-me al que m’agrada i al que sempre he sabut fer amb cap i cor, la logística era només cap.
Mai és tard per aconseguir els nostres somnis i hem de lluitar per ells amb tot el que tinguem i si no tenim res, hem de seguir lluitant per aconseguir-ho, és molt important que sigui així per estar bé amb nosaltres mateixos.
Miro al meu voltant i veig algunes persones que han fet el mateix i estan intentant tirar endavant projectes del que els agrada, que estan intentant recuperar i fer realitat els seus somnis i això em fa seguir endavant amb tot i les poques ajudes que tenim els autònoms i les petites o mitjanes empreses.


No hem de deixar mai de somniar, de riure, de lluitar, de sentir… Això és el que ens fa estar vius i sentir-nos vius.

Ara, un cop he acabat l’article penso en més coses, en moltes més coses que he arribat a fer i que seguiria posant però… això continua i segur que més endavant recordaré moltes més…

Eugeni Medrano Taltavull

Gerent de Factoriadengeni

Fes el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

5 × one =

Pin It on Pinterest

Share This