Assessorament Multimèdia a Osona. Hosting, Web i xarxes, Social Media, Publicitat, Comunicació, Disseny gràfic, Disseny web, Fotografia, Vídeo, Venda Online.

Posts Tagged "disseny"

Disseny és dir seny
Factoriadengeni

Disseny és dir seny

By in cartells, currículum visual, disseny gràfic, imatge de marca, indentitat corporativa, logotip, packaging

Sempre que s’intenta redefinir el disseny, i en general qualsevol activitat creativa, torna a refulgir a l’horitzó de les grans sentències una frase de Juan-Eduardo Cirlot. El arte como el hombre se encuentra entre dos fuerzas contrarias que lo solicitan: una es la belleza de la serenidad absoluta; la otra, la fascinación del abismo. Quan parlem de disseny, hauríem d’afegir-hi una tercera força que reclama les energies del dissenyador: la funcionalitat. Podríem dir que en el disseny es superposen els territoris de la bellesa, l’objectiu utilitari i l’abisme. Abisme entès com aquella fascinació inherent a la naturalesa humana que provoca tot allò impregnat de misteri i perill. Res d’estrany si tenim en compte que el cervell de l‘homo sapiens continua essent el gran desconegut per a la ciència. Potser les bones pràctiques en el disseny aconsellin renunciar a l’esperit indòmit del romanticisme. Evitar en la mesura del possible l’atracció abismàtica. Retornar als ancestres del raciocini pur i assumir l’antiga i sensata definició que fa Aristòtil de que l’art és una actitud permanent de produir coses d’un mode racional. El cartell que commemora el 10è aniversari del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, dissenyat per Enric Huguet, segueix amb exactitud aquest principi aristotèlic. El grafisme incorpora un petit poema del filòsof i dramaturg Kim Vilar, dedicat al mateix Huguet i que s’inclou dins del poemari Cinc deserts. Gràcies a la similitud de les quatre paraules que componen els versos, es genera el joc fonètic que encunya un lúcid aforisme: Disseny és dir seny. El seny implica contenció, equilibri, eficàcia. Qualitats identificables amb la Bauhaus i, a casa nostra, amb el noucentisme, un moviment racionalista i mediterrani que nega els èxtasis ornamentals del modernisme i proposa un art i una arquitectura que aspiren a l’ordre i la serenitat. A l’ideari de la Bauhaus, igual que al credo noucentista, la forma segueix a la funció i la síntesi depurada esdevé una virtut (menys és més). Enric Huguet fa dels versos assenyats de Kim Vilar la imatge predominant del cartell. Sota de la tipografia que s’expressa com un eslògan poètic, es delinea una espiral inscrita dins d’un rectangle auri. L’espiral  s’origina i s’expandeix a partir de la progressió de Fibonacci, una sèrie algorítmica on cada número és la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13…). Aquesta sèrie numèrica es troba sovint al món natural i apareix en el...

Llegeix Més
Exposició al Caixa Fórum de Pixar 25 anys fins el 3 de maig de 2015
Factoriadengeni

Exposició al Caixa Fórum de Pixar 25 anys fins el 3 de maig de 2015

By in assessoria multimèdia, comunicació, disseny gràfic, fotografia, vídeo

L’any 1986, només uns quants experts havien sentit a parlar de l’animació per ordinador. Un quart de segle després, Pixar és un símbol del talent i la innovació en el cinema d’animació. Des de l’estrena de Toy Story (1995), el primer llargmetratge creat íntegrament amb efectes d’animació digitals, Pixar Animation Studios ha continuat produint pel·lícules d’animació de gran èxit, tant de taquilla com de crítica, i ha aconseguit 26 premis Oscar i 7 Globus d’Or. L’exposició presenta els llargmetratges i curtmetratges que ha produït Pixar durant els 25 primers anys i aprofundeix en els seus personatges, les històries i els mons que ha creat, elements clau que John Lasseter, director creatiu de l’estudi d’animació nord-americà, considera necessaris per a la realització d’una bona pel·lícula d’animació. A través d’aquest recorregut, els visitants podran descobrir el màgic món dels estudis Pixar a partir de dibuixos, storyboards, maquetes i instal·lacions digitals. Aquestes obres mostren la creativitat i el talent dels artistes, que a Pixar treballen tant amb mitjans tradicionals –dibuix a mà, pintura, pastels o escultura– com digitalment. La gran quantitat d’obres d’art que creen aquests equips humans per a cada film surt molt poques vegades de l’estudi, però la pel·lícula que, una vegada acabada, fa la volta al món no seria possible sense elles....

Llegeix Més
Quines qualitats ha de tenir un dissenyador gràfic d’experìencia usuari?
Factoriadengeni

Quines qualitats ha de tenir un dissenyador gràfic d’experìencia usuari?

By in disseny gràfic

Quan parlem de professionals del disseny d’experiència usuària podríem parlar de rols tals com a consultor d’estratègia, dissenyador d’interacció o DCU, arquitecte d’informació, investigador d’experiència usuària, etc. Per a un Cap de Personal és difícil identificar aquestes qualitats amb entrevistes. Comparteixo a continuació un llistat per identificar i mesurar el nivell d’aquestes qualitats: Passió per la UX. Sentir afinitat, desig i emoció per tot el que el disseny d’experiència usuària cobreix. Això requereix un mínim coneixement de usabilidat, arquitectura d’informació i tot el relacionat amb la interacció persona-tecnologia. Sentit comú. Capacitat per jutjar raonablement les coses, amb sensatesa, lògica i prudència; això no requereix d’estudi o recerques teòriques. Empatia. Saber posar-se en el lloc de l’altre. Ser capaços de captar una gran quantitat d’informació sobre l’altra persona a partir del seu llenguatge no verbal, paraules, to de veu, postura, etc. Pensament crític i analític, però amb ment oberta, per desenvolupar la creativitat i aplicar-la en la conceptualització, anàlisi de processos i fluxos entre interfícies. Equanimitat. Actuar en la vida amb seny, harmonia i equilibri. Romandre estable davant les vicissituds o adversitats, amb la ment ferma davant el que sembla correcte i incorrecte. Flexibilitat. Adaptar-se ràpidament a les circumstàncies, els temps i les persones per arribar a un comú acord i enriquir-se de les opinions dels altres. Iniciativa. Prendre la iniciativa en el desenvolupament d’accions creatives i audaces per generar millores, assumint la responsabilitat que succeeixin. Humor. Al marge d’afavorir l’ambient de treball, l’humor estimula la innovació, enforteix l’aprenentatge, ajuda a persuadir als usuaris d’executar certes tasques i, simultàniament, ajuda a guanyar la seva confiança. Posseir una visió holística del disseny com a base del pensament. Veure i entendre al bosc per així comprendre com encaixa cada arbre com a part d’est, obtenint un enfocament de 360°. Saber «fer zoom» per veure detalls i allunyar el zoom per veure les implicacions sobre el conjunt en el procés de disseny. Passar de la tàctica a l’estratègica. Bona capacitat de síntesi i, de comunicació oral i escrita. Tenir la capacitat de ser molt imparcial, amb base en proves, estudis o evidències. Considerar els objectius del negoci sense prendre decisions de disseny basades en l’experiència personal. Posseir una retòrica i escriptura persuasiva. Facilitat...

Llegeix Més
Amb el meu disseny no t’hi fiquis !
Factoriadengeni

Amb el meu disseny no t’hi fiquis !

By in disseny gràfic

Article del disenyador Norberto Chaves mitjançant FOROALFA En certs sectors professionals de la publicitat i el disseny gràfic circula una sort de norma deontològica que obliga a guardar silenci sobre els treballs dels col·legues. Aquesta norma parteix de la suposada solidaritat obligada entre parells. El professional ha de ser lleial, abans de res, als seus col·legues i mai criticar la seva labor, qualsevol anés la qualitat d’aquesta. Però qui hi ha més autoritzats que els bons professionals d’una especialitat per detectar defectes i virtuts en els serveis dels seus col·legues? Aplicant aquella norma, per criticar, per exemple, una campanya publicitària, els únics autoritzats serien els metges, els advocats i enginyers, en tant alliberats del compromís de lleialtat a un col·lega que no és tal. Aquesta creença i la conducta resultant plantegen, així, un greu problema a la societat: un àrea clau del seu desenvolupament (la comunicació) es veu privada del paper transformador i optimitzador de l’avaluació de la qualitat i el consegüent assenyalament de les «males praxis». La crítica, d’altra banda, no és una pràctica externa, aliena o opcional: forma part intrínseca del procés de disseny. Què és dissenyar sinó una seqüència de crítiques i correccions a cada projecte anterior, realitzades pel propi autor o pels seus assessors a fi d’aconseguir el màxim ajust al programa? Aquesta crítica, ineludible en el desenvolupament del projecte, no es limita al propi disseny sinó que, normalment, deu també comprometre’s amb l’obra d’uns altres. Tal és el cas de les intervencions sobre marca quan ja *pre-existeix una. Peça clau d’aquesta intervenció és el previ diagnòstic d’aquesta marca. I en la majoria dels casos, aquesta marca prèvia va sortir de mans d’un dissenyador. Què fa llavors el professional? S’inhibeix per lleialtat a aquest col·lega? No: haurà d’assenyalar els defectes de la marca existent com a condició tècnica ineludible per abordar el nou disseny. I, en molts casos, aquells defectes provenen d’errors comesos pel dissenyador anterior. És a dir: el pacte de silenci és tècnicament disfuncional i deontológicament deslleial al client. El professional que, a més, exerceix responsablement la crítica de l’obra d’uns altres no fa sinó posar en concepte i socialitzar el que ell ha après en l’autocrítica, i aconseguir transmetre una avaluació seriosa...

Llegeix Més

Pin It on Pinterest