Avui pul·lulen certes plataformes capaces de buidar les entranyes dels creatius. El pitjor? L’aire snob que destil·len. Fa poc vaig rebre un correu en el qual es dirigien al meu en forma personalitzada: «Hola Olmo, hem vist el teu treball i ens va agradar molt». Resulta que aquesta persona a qui li va agradar tant el meu treball sense si més no haver-ho vist, és membre de NACE Global Creative Network, una plataforma a l’estil de Adtriboo, creada per cràpules dedicats a vampiritzar als dissenyadors i vendre un servei mediocre a la seva hipotètica clientela. NACE promou concursos oberts, a fi d’oferir diverses propostes de diferents dissenyadors. Segons diuen, el client escollirà i pagarà al guanyador. En la seva il·lusió òptica, el client creurà haver descartat tots aquells treballs inadequats. La majoria d’ells participarà en aquesta pantomima, no per maldat sinó més aviat per ignorància i falta de reflexió. Admeto que el més fascinant de NACE no és la seva manera irrespectuosa, sinó la forma snob que tenen de comunicar-se. Un dels seus textos diu: «treballem amb un sistema d’Open Talent, on rastregem el talent creatiu estigui on estigui». Afortunadament, un sistema súper-mega-modern de rastreig —no el castís Rastrejador—, m’ha trobat on jo estava. Precisament, al moment de la seva cerca, em trobava jo assegut llegint la contra etiqueta d’un pot de sabó, i ha estat capaç de localitzar-me! Bravo Open Talent, tu sí que vals! En una parenceria d’enginy, continuen: «Els nostres Talent Hunting seleccionen i conviden als millors creatius a ser part del nostre staffcreatiu online». És a dir, Open Talent, una vegada m’ha trobat, recorre a Talent Hunting perquè em seleccioni i em convidi a formar part del seu equip privilegiat. Afegeixen: «Durant el procés creatiu comptem amb una tecnologia de feedback instantani, on cada idea passa per un procés de curatoria NACE». En el cas d’estar ja treballant en un projecte de NACE, i que en aquest moment et trobis mancat d’idees i siguis incapaç d’aconseguir el seu alt estàndard de qualitat, apareixerà la seva Tecnologia de Feedback Instantani —imagino que amb el condensador de fluxe activat— i el procés de curatoria NACE, per ajudar-nos a dissenyar mega-cool com si tinguéssim vint Premis Laus a l’esquena. En la seva portentosa mala manera de fer, ens recorden que «les idees sempre són propietat intel·lectual teva fins al moment en què la teva idea és guanyadora». Ho has entès bé? Això significa que sempre que dissenyis una merda te la...
Llegeix Més
Que els cantants de rock and roll afirmin que són nois de barri, i en facin bandera, no resulta del tot excèntric. Ho és força més que ho proclami un dissenyador, la feina del qual consisteix a crear imatges sofisticades per a empreses i institucions. Just ara que l’any 2016 obre el cicle dels mesos, Enric Satué estrena web (http://www.enricsatue.com/). En el seu text del capítol biogràfic, aquest imprescindible dels comunicats visuals manifesta amb orgull els seus orígens humils i la seva formació autodidacta a l’aula sense parets de la universitat de la vida. Quan algú concentra al llarg de la trajectòria professional un mosaic de dissenys tan significatiu, se’n poden tolerar algunes coqueteries. No tothom rep el Premi Nacional de Disseny ni arriba a l’estatus de lliurepensador que, en paraules pròpies, ha actuat sempre segons li donava la gana (amb permís dels deures tributaris i dels condicionants de cada encàrrec, és clar). Enric Satué ha triat una cinquantena de treballs en el seu web recopilatori. Són, potser, els que valora com a més representatius de la seva carrera. Una frase reclama lectura urgent al peu de les imatges: “…uns quants dissenys dels quals se’n podria escriure algun llibre”. No és la primera vegada que sento al nostre dissenyador històric insinuar o directament lamentar-se que fins ara ningú no s’hagi dignat editar, i suposo que estudiar, el gruix de la seva obra gràfica. Això passa sovint. Som un país desagraït de mena, on gairebé has de criar malves per a merèixer una mica de reconeixement. En el cas que ens ocupa, la paradoxa adquireix matisos grotescos. Satué té dues dotzenes de llibres publicats com a investigador del disseny i –oh, quina sorpresa!– no hi ha cap entitat que l’editi com a creador gràfic. Aquest és el pa que s’hi dóna, en el moment cultural tan raquític que vivim. No a totes les èpoques s’ha vist amb bons ulls la investigació en les Arts Aplicades. Una anècdota deliciosa ho exemplifica. El dibuixant publicitari Josep Artigas, autor d’anuncis mítics com l’home-abric de Polil, es burlava d’un jove Satué batejant-lo de “filòsof del disseny”. A mitjans de la dècada del 1980, un servidor i un reduït grup de literats i artistes coeditàvem elfanzine Cupón Ahorro del Lugar. Al primer número de la revista destacava una entrevista al professor universitari José María Valverde. L’impecable intel·lectual creia que Joan Vinyoli era un dels poetes filòsofs...
Llegeix Més
Sempre que s’intenta redefinir el disseny, i en general qualsevol activitat creativa, torna a refulgir a l’horitzó de les grans sentències una frase de Juan-Eduardo Cirlot. El arte como el hombre se encuentra entre dos fuerzas contrarias que lo solicitan: una es la belleza de la serenidad absoluta; la otra, la fascinación del abismo. Quan parlem de disseny, hauríem d’afegir-hi una tercera força que reclama les energies del dissenyador: la funcionalitat. Podríem dir que en el disseny es superposen els territoris de la bellesa, l’objectiu utilitari i l’abisme. Abisme entès com aquella fascinació inherent a la naturalesa humana que provoca tot allò impregnat de misteri i perill. Res d’estrany si tenim en compte que el cervell de l‘homo sapiens continua essent el gran desconegut per a la ciència. Potser les bones pràctiques en el disseny aconsellin renunciar a l’esperit indòmit del romanticisme. Evitar en la mesura del possible l’atracció abismàtica. Retornar als ancestres del raciocini pur i assumir l’antiga i sensata definició que fa Aristòtil de que l’art és una actitud permanent de produir coses d’un mode racional. El cartell que commemora el 10è aniversari del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, dissenyat per Enric Huguet, segueix amb exactitud aquest principi aristotèlic. El grafisme incorpora un petit poema del filòsof i dramaturg Kim Vilar, dedicat al mateix Huguet i que s’inclou dins del poemari Cinc deserts. Gràcies a la similitud de les quatre paraules que componen els versos, es genera el joc fonètic que encunya un lúcid aforisme: Disseny és dir seny. El seny implica contenció, equilibri, eficàcia. Qualitats identificables amb la Bauhaus i, a casa nostra, amb el noucentisme, un moviment racionalista i mediterrani que nega els èxtasis ornamentals del modernisme i proposa un art i una arquitectura que aspiren a l’ordre i la serenitat. A l’ideari de la Bauhaus, igual que al credo noucentista, la forma segueix a la funció i la síntesi depurada esdevé una virtut (menys és més). Enric Huguet fa dels versos assenyats de Kim Vilar la imatge predominant del cartell. Sota de la tipografia que s’expressa com un eslògan poètic, es delinea una espiral inscrita dins d’un rectangle auri. L’espiral s’origina i s’expandeix a partir de la progressió de Fibonacci, una sèrie algorítmica on cada número és la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13…). Aquesta sèrie numèrica es troba sovint al món natural i apareix en el...
Llegeix Més
Quines són les teves pors i com superar-les Em llanço a la piscina i em faig Dissenyador Freelance pel meu compte? Tindré clients? Cobriré les despeses del mes que ve? I si el client no accepta el pressupost perquè m’he passat amb el preu? Li agradarà la meva proposta al client? Seré prou bo/bona per cobrar per això? Cobraré el treball o em quedaré sense veure un euro? I si el client no queda satisfet amb el meu treball? Quanta pressió! Quin estrès! Totes aquestes qüestions són la cara “lletja” del món del freelance. La por és una reacció natural. Estàs sortint de la teva zona de confort. Estàs coneixent un món nou i aprenent, de vegades, a força de cops. I començar alguna cosa nova sempre requereix molta energia. Però anar superant tots aquests petits sots t’ajuden a apropar-te al teu estil de vida somiat i a convertir-te en un bon professional. Tots aquests dubtes, pors i incerteses les hem viscut tots en la nostra pròpia pell. Tots ens hem sentit insegurs molts cops parlant de diners i pressupostos amb clients i donant valor a les nostres feines o “venent” una proposta. Ser freelance és difícil i més si estàs només treballant a la teva casa davant de l’ordinador. Als inicis un no té experiència en negocis en solitari i qualsevol decisió per molt petita que sigui pot provocar una paràlisi completa per culpa de la por a no saber com fer les coses. La incertesa i la por apareixen per una raó: la inseguretat que tens sobre el que estàs fent. La qüestió és que acabes els teus estudis de disseny i no saps ni com posar preu i donar valor (encara més important això segon) al teu treball perquè no tens experiència en temes financers, empresarials i/o de tracte amb clients. Però no tot es redueix a termes financers, una gran part de les pors de ser Freelance vénen d’aquí, per la incertesa que genera no saber on estaràs dins d’un any ni si el mes que ve t’haurà sortit algun projecte en el qual treballar per cobrir despeses i tenir un sou decent però la por a què diran també existeix i passa factura. L’autoexigència i el...
Llegeix Més
El fundador d’Apple i Pixar, Steve Jobs, sabia perfectament com portar-se a les persones amb les quals tractava al seu terreny per acabar aconseguint els acords més avantatjosos per a les seves empreses. Aquesta tècnica li va permetre desenvolupar dues de les companyies que més han crescut en l’últim segle, Apple i Pixar, i convertir-se en una de les persones més influents del món, fins i tot després d’haver mort, la publicació americana Business Insider ha recopilat en onze punts els aspectes més important d’aquesta tàctica de Steve Jobs, amb la qual l’empresari nord-americà persuadia a les persones perquè recolzessin les seves iniciatives. Els onze punts de la tàctica d’Steve Jobs: 1- “Treballa dur i els altres et respectaran”. El respecte és el primer pas crucial per aconseguir el que vols. Jobs sempre va donar exemple amb els sacrificis que va realitzar mentre va estar al capdavant d’Apple i Pixar. L’empresari nord-americà va arribar a motivar als seus empleats fins i tot afligit d’importants dolències físiques. 2- “Treballa amb passió”. La gent pot veure’s influenciada si adverteix passió i emoció. Una altra de les idees clau de Steve Jobs era transmetre la passió amb la qual realitzava el seu treball. Segons Jobs, la passió es podia contagiar i aconseguir que les persones properes quedessin influenciades per ella. 3- “Desarma a les persones amb seducció i adulació”. Jobs sabia que a les persones els agrada escoltar coses agradables. Amb aquesta estratègia, el creador d’Apple aconseguia que aquells amb els quals tractava se sentissin còmodes a l’hora de tractar de persuadir-los. 4- “Reivindica que totes les bones idees són teves”. Si estàs canviant de postura, abraça la nova idea amb força. Els records del passat poden manipular-se amb facilitat”. Fes-te valer i mostra’t convençut que les teves idees són les millors, encara que canviïs d’opinió. Si apareix algú amb una proposta millor, fes que sigui teva. 5- “Pren les decisions amb rapidesa i determinació”. Ja podràs canviar les coses més tard. No pots mostrar-te dubitatiu. Cal donar la imatge d’una persona convençuda que creu fidelment en el que fa. Ja hi haurà temps per canviar les coses si no surten del tot bé. 6- “Crea una lleialtat forta usant una honestedat...
Llegeix Més