El tema del espais imaginaris té un il·lustre predecessor: Giovanni Battista Piranesi (1720-1778). Els seus gravats de Carceri d’Invenzione signifiquen una de les manifestacions artístiques més devastadores de tots els temps. Amb un extraordinari domini del dibuix, Piranesi personifica en aquestes arquitectures fictícies la derrota de la llibertat de l’individu. L’existència es converteix en lloc de crim i càstig. En una masmorra sòrdida, volumètrica, accidentada, amb desnivells continus i escales que es dirigeixen al no-res, de la qual és improbable fugir-ne. Inspeccionats amb mirada moderna, els recintes piranesians resulten un inspiradíssim preludi de les tenebres del moviment romàntic i les obsessions psicoanalítiques del surrealisme. Una visita guiada als passadissos de l’horror de la psique. La potent influència de les representacions carceràries de Piranesi arriba fins als nostres dies.Sergio Moreno Miraglia és un artista plàstic que interpreta, amb dibuixos de petit format, aquesta narrativa visual d’habitacles reclosos. En una sèrie d’obres titulada Obras de recorrido, Moreno Miraglia plasma els daltabaixos psicològics de l’ànima humana amb escenaris inquietants, més a tocar dels clarobscurs de subsòl que dels optimismes pletòrics. La partida vital del jo i les seves circumstàncies es dirimeix als soterranis de la sensibilitat. El conjunt de dibuixos s’anomena “de recorrido” perquè són composicions que sorgeixen mentre es viatja. Amb tècnica de llapis carbó i grafit, als fulls 10×15 cm d’una llibreta de la marca Moleskine, el nostre artista plàstic, nascut a Buenos Aires i residint a Barcelona, se serveix dels trajectes físics com a origen del desplaçament mental. El viatge, exterior i interior, es transforma en causa i efecte del procés creatiu. En punt d’inici de l’itinerari que travessa la frontera de l’establert. Moreno Miraglia no defuig el conflicte. Observem personatges darrera de finestres indiscretes que semblen reclusos d’uns presidis domèstics. O un funàmbul que tempta el fil massa prim del destí i s’arrisca a despenyar-se damunt d’una hora exacta. Les formes es retorcen com articulacions amb artritis o es geometritzen amb duresa tallant. Els esglaons, com succeeix a les realitats irreals de Maurits Cornelis Escher, degeneren en vies d’anada i tornada cap a l’absurd. A la biblioteca del caos, alguns llibres s’acumulen com una escala que desitja pujar al cel de l’esperança. En els dibuixos de l’artista argentí, gairebé sempre hi ha una possibilitat d’escapatòria, una porta oberta per minúscula que sigui, una llum tènue al final del túnel. Els protagonistes de...
Llegeix Més
El dissenyador fashion Jeremy Scott és un especialista en crear l’equívoc en els codis comunicatius. L’última proesa mediàtica d’aquest provocador visual ha consistit en el disseny de l’envàs de l’eau de toilette de Moschino. En un exercici d’atreviment i de moral alcoiana, ha adaptat una coneguda ampolla de netejavidres com a continent de la fragància. Si s’ambicionava l’ambivalència, i un cert escàndol, el producte és un èxit. Veiem el contrast entre l’esprai multiusos, que s’associa a la neteja domèstica, i l’embalatge de cartró, que adopta una estètica d’article de luxe, amb el típic estàmping daurat, que senyalitza els articles de gamma alta. La idea es fonamenta en barrejar el vulgar i l’exclusiu, el proletari i el benestant, en un mestissatge dissolut que en termes de tradició suggereix els intercanvis de rols socials dels dies llicenciosos del carnestoltes. L’eau de toilette de Moschino, segons la publicitat, desprèn uns efluvis frescos, degut a la seva sofisticada composició de pàtxuli blanc, mandarina, fustes de cedre, peònia i altres flors i herbes del paradís del consum. Més o menys com els netejadors aromatitzats amb tota mena de fruits, que tant abunden pels lavabos i cuines. Les confusions poden ser d’innocentada salvatge. Fàcil, que l’autèntic netejavidres vagi a parar al tocador de la senyora i el perfum al quarto de mals endreços, on l’assistenta guarda els estris de fer dissabte. A efectes pràctics, l’aroma potser resulti semblant i la diferència més dura la trobaríem en el preu. Un flascó de trenta mil·lilitres de Moschino ronda els quaranta euros. Un pèl car per a un netejavidres. La imatge de glamur en els anuncis de l’eau de toilette Moschino la posa la model Linda Evangelista. Amb bata d’estar per casa, la noia frega amb un drap una superfície de finestra o mampara de bany. La diagonal del vidre ha dividit en dues zones l’expressió extasiada de la presumpta mestressa de la llar. L’envàs damunt del front, damunt de la memòria, s’enlaira com un trofeu sensual, com una joguina eròtica que vaporitza gotetes de plaer. L’anterior disseny de Jeremy Scott per als perfums de Moschino també va ser sonat. Aquest cop la fragància es distribuïa dins d’un osset de peluix. Per accedir a l’eau de toilette, calia treure el cap del ninot. Una decapitació entranyable que, sens dubte, va...
Llegeix Més
Avui pul·lulen certes plataformes capaces de buidar les entranyes dels creatius. El pitjor? L’aire snob que destil·len. Fa poc vaig rebre un correu en el qual es dirigien al meu en forma personalitzada: «Hola Olmo, hem vist el teu treball i ens va agradar molt». Resulta que aquesta persona a qui li va agradar tant el meu treball sense si més no haver-ho vist, és membre de NACE Global Creative Network, una plataforma a l’estil de Adtriboo, creada per cràpules dedicats a vampiritzar als dissenyadors i vendre un servei mediocre a la seva hipotètica clientela. NACE promou concursos oberts, a fi d’oferir diverses propostes de diferents dissenyadors. Segons diuen, el client escollirà i pagarà al guanyador. En la seva il·lusió òptica, el client creurà haver descartat tots aquells treballs inadequats. La majoria d’ells participarà en aquesta pantomima, no per maldat sinó més aviat per ignorància i falta de reflexió. Admeto que el més fascinant de NACE no és la seva manera irrespectuosa, sinó la forma snob que tenen de comunicar-se. Un dels seus textos diu: «treballem amb un sistema d’Open Talent, on rastregem el talent creatiu estigui on estigui». Afortunadament, un sistema súper-mega-modern de rastreig —no el castís Rastrejador—, m’ha trobat on jo estava. Precisament, al moment de la seva cerca, em trobava jo assegut llegint la contra etiqueta d’un pot de sabó, i ha estat capaç de localitzar-me! Bravo Open Talent, tu sí que vals! En una parenceria d’enginy, continuen: «Els nostres Talent Hunting seleccionen i conviden als millors creatius a ser part del nostre staffcreatiu online». És a dir, Open Talent, una vegada m’ha trobat, recorre a Talent Hunting perquè em seleccioni i em convidi a formar part del seu equip privilegiat. Afegeixen: «Durant el procés creatiu comptem amb una tecnologia de feedback instantani, on cada idea passa per un procés de curatoria NACE». En el cas d’estar ja treballant en un projecte de NACE, i que en aquest moment et trobis mancat d’idees i siguis incapaç d’aconseguir el seu alt estàndard de qualitat, apareixerà la seva Tecnologia de Feedback Instantani —imagino que amb el condensador de fluxe activat— i el procés de curatoria NACE, per ajudar-nos a dissenyar mega-cool com si tinguéssim vint Premis Laus a l’esquena. En la seva portentosa mala manera de fer, ens recorden que «les idees sempre són propietat intel·lectual teva fins al moment en què la teva idea és guanyadora». Ho has entès bé? Això significa que sempre que dissenyis una merda te la...
Llegeix Més
Que els cantants de rock and roll afirmin que són nois de barri, i en facin bandera, no resulta del tot excèntric. Ho és força més que ho proclami un dissenyador, la feina del qual consisteix a crear imatges sofisticades per a empreses i institucions. Just ara que l’any 2016 obre el cicle dels mesos, Enric Satué estrena web (http://www.enricsatue.com/). En el seu text del capítol biogràfic, aquest imprescindible dels comunicats visuals manifesta amb orgull els seus orígens humils i la seva formació autodidacta a l’aula sense parets de la universitat de la vida. Quan algú concentra al llarg de la trajectòria professional un mosaic de dissenys tan significatiu, se’n poden tolerar algunes coqueteries. No tothom rep el Premi Nacional de Disseny ni arriba a l’estatus de lliurepensador que, en paraules pròpies, ha actuat sempre segons li donava la gana (amb permís dels deures tributaris i dels condicionants de cada encàrrec, és clar). Enric Satué ha triat una cinquantena de treballs en el seu web recopilatori. Són, potser, els que valora com a més representatius de la seva carrera. Una frase reclama lectura urgent al peu de les imatges: “…uns quants dissenys dels quals se’n podria escriure algun llibre”. No és la primera vegada que sento al nostre dissenyador històric insinuar o directament lamentar-se que fins ara ningú no s’hagi dignat editar, i suposo que estudiar, el gruix de la seva obra gràfica. Això passa sovint. Som un país desagraït de mena, on gairebé has de criar malves per a merèixer una mica de reconeixement. En el cas que ens ocupa, la paradoxa adquireix matisos grotescos. Satué té dues dotzenes de llibres publicats com a investigador del disseny i –oh, quina sorpresa!– no hi ha cap entitat que l’editi com a creador gràfic. Aquest és el pa que s’hi dóna, en el moment cultural tan raquític que vivim. No a totes les èpoques s’ha vist amb bons ulls la investigació en les Arts Aplicades. Una anècdota deliciosa ho exemplifica. El dibuixant publicitari Josep Artigas, autor d’anuncis mítics com l’home-abric de Polil, es burlava d’un jove Satué batejant-lo de “filòsof del disseny”. A mitjans de la dècada del 1980, un servidor i un reduït grup de literats i artistes coeditàvem elfanzine Cupón Ahorro del Lugar. Al primer número de la revista destacava una entrevista al professor universitari José María Valverde. L’impecable intel·lectual creia que Joan Vinyoli era un dels poetes filòsofs...
Llegeix Més
WordPress és una eina de creació de llocs web allotjat en si mateix el més gran del món, amb milions de llocs per confiar-hi per posar el seu contingut. És també un projecte de codi completament obert que permet utilitzar una gran gamma de temes i plugins increïbles, donant als usuaris la màxima llibertat per crear i personalitzar els seus llocs com vulguin. Avui en dia, els usuaris estan trobant tota mena de noves formes de prendre els seus llocs de WordPress molt més enllà del disseny i la funcionalitat estàndard, amb alguns dels resultats que demostren ser poc menys que sorprenents. Aquí hi ha 25 exemples perfectes de pàgines creades amb WordPress. 1. Gisi Disseny Gisi Design és un lloc web de l’empresa alemanya de la marca. El lloc ha estat clarament construït per posar visuals front i al centre, mantenint un mínim de text i elegant. Navegar a través de cada pàgina el portarà a través d’algunes transicions molt boniques i animacions que semblen increïbles, si vostè està navegant des d’un escriptori o dispositiu mòbil. 2. Dagoberto Dagoberto és un lloc web de la companyia francesa de la marca que compta amb alguns dels més impressionants efectes d’animació que veuràs en qualsevol tema de WordPress. En fer clic al menú desencadenarà un altre petit efecte d’animació i demanarà que s’expandeixi ràpidament a pantalla completa. Tot i la simplicitat del lloc, el desplaçament a través d’ella és molt captivador. 3. Mercedes-Benz Mercedes-Benz és una de les marques més grans del món que té el seu lloc internacional que s’executa en WordPress. Amb una imatge molt personalitzada per a que coincideixi amb la seva marca, el lloc serveix clarament per ressaltar les imatges i vídeos dels seus cotxes. Moltes de les seves pàgines compten amb controls lliscants complets de pantalla per mostrar aquestes imatges als visitants. 4. Katy Perry Grans celebritats fan servir WordPress per als seus llocs web també, i la cantant Katy Perry només passa a ser un d’ells. El seu lloc es tracta visuals scroll parallax, amb grans imatges de fons que canvien quan el visitant fa el seu camí cap avall la pàgina. Els mitjans de comunicació social són un focus important al...
Llegeix Més
El logotip de la nostra entitat, empresa, producte.. és la nostra carta de presentació: la primera impressió que donem de nosaltres mateixos, del què som, del que oferim, de la nostra reputació.. entre d’altres coses. Ha de ser sinònim de l’empresa o producte al què representa i ha de tenir el poder d’irrompre l’enteniment de les persones com agent venedor. Moltes són les vegades que no li donem importància, i l’elecció del mateix, hauria de ser una decisió meditada ja que és la nostra imatge definitiva; la peça clau de la nostre imatge corporativa. Per factoriadengeni.com un logotip ha de reunir almenys 6 requisits indispensables: ha de ser adequat, creïble, agradable a la vista, versàtil, atemporal i s’ha d’utilitzar de manera repetitiva perquè sigui efectiu. Adequat: el logotip ha de reflectir els trets principals de l’empresa o productes de manera senzilla. Creïble: el logotip ha de transmetre credibilitat, les persones s’han d’identificar amb ell. Ha de ser com un segell de garantia en el producte de l’empresa i en ella mateixa. Agradable: la percepció visual del logotip és un dels trets més importants a tenir en compte, així també ho és, que aquest no tingui masses complicacions visuals. Ha de ser senzill i sense elements decoratius superficials que no siguin imprescindibles. Versàtil: el logotip, perquè compleixi totes les funciones per a les que ha estat creat, ha de ser versàtil. Ha d’estar vectoritzat per a poder reproduir-se a diferents mides i s’ha de poder adaptar a diferents formats (web, fons..). Atemporal: és evident que amb el pas del anys, si tenim un logotip, possiblement necessitarem modernitzar-lo amb petits retocs, sobretot, per oferir una imatge més dinàmica i per tenir-lo al dia. Però tot i així, quan creem un logotip s’hauria de fer pensant en que aquest serà atemporal. És un error canviar completament el logotip quan els nostres clients ja ens identifiquen amb la imatge. Repetitiu: s’ha d’aprofitar qualsevol lloc i oportunitat per a difondre’l. És important que estigui a tots els elements de l’empresa: a les factures, segell, rètol, signatura de mails, roba de treball, vehicles d’empresa, etc. S’aconsegueix un logotip exitós quan: El logotip proporciona un reconeixement immediat de l’empresa, producte o companyia. El logotip expressa el...
Llegeix Més