Avui pul·lulen certes plataformes capaces de buidar les entranyes dels creatius. El pitjor? L’aire snob que destil·len. Fa poc vaig rebre un correu en el qual es dirigien al meu en forma personalitzada: «Hola Olmo, hem vist el teu treball i ens va agradar molt». Resulta que aquesta persona a qui li va agradar tant el meu treball sense si més no haver-ho vist, és membre de NACE Global Creative Network, una plataforma a l’estil de Adtriboo, creada per cràpules dedicats a vampiritzar als dissenyadors i vendre un servei mediocre a la seva hipotètica clientela. NACE promou concursos oberts, a fi d’oferir diverses propostes de diferents dissenyadors. Segons diuen, el client escollirà i pagarà al guanyador. En la seva il·lusió òptica, el client creurà haver descartat tots aquells treballs inadequats. La majoria d’ells participarà en aquesta pantomima, no per maldat sinó més aviat per ignorància i falta de reflexió. Admeto que el més fascinant de NACE no és la seva manera irrespectuosa, sinó la forma snob que tenen de comunicar-se. Un dels seus textos diu: «treballem amb un sistema d’Open Talent, on rastregem el talent creatiu estigui on estigui». Afortunadament, un sistema súper-mega-modern de rastreig —no el castís Rastrejador—, m’ha trobat on jo estava. Precisament, al moment de la seva cerca, em trobava jo assegut llegint la contra etiqueta d’un pot de sabó, i ha estat capaç de localitzar-me! Bravo Open Talent, tu sí que vals! En una parenceria d’enginy, continuen: «Els nostres Talent Hunting seleccionen i conviden als millors creatius a ser part del nostre staffcreatiu online». És a dir, Open Talent, una vegada m’ha trobat, recorre a Talent Hunting perquè em seleccioni i em convidi a formar part del seu equip privilegiat. Afegeixen: «Durant el procés creatiu comptem amb una tecnologia de feedback instantani, on cada idea passa per un procés de curatoria NACE». En el cas d’estar ja treballant en un projecte de NACE, i que en aquest moment et trobis mancat d’idees i siguis incapaç d’aconseguir el seu alt estàndard de qualitat, apareixerà la seva Tecnologia de Feedback Instantani —imagino que amb el condensador de fluxe activat— i el procés de curatoria NACE, per ajudar-nos a dissenyar mega-cool com si tinguéssim vint Premis Laus a l’esquena. En la seva portentosa mala manera de fer, ens recorden que «les idees sempre són propietat intel·lectual teva fins al moment en què la teva idea és guanyadora». Ho has entès bé? Això significa que sempre que dissenyis una merda te la...
Llegeix Més
Que els cantants de rock and roll afirmin que són nois de barri, i en facin bandera, no resulta del tot excèntric. Ho és força més que ho proclami un dissenyador, la feina del qual consisteix a crear imatges sofisticades per a empreses i institucions. Just ara que l’any 2016 obre el cicle dels mesos, Enric Satué estrena web (http://www.enricsatue.com/). En el seu text del capítol biogràfic, aquest imprescindible dels comunicats visuals manifesta amb orgull els seus orígens humils i la seva formació autodidacta a l’aula sense parets de la universitat de la vida. Quan algú concentra al llarg de la trajectòria professional un mosaic de dissenys tan significatiu, se’n poden tolerar algunes coqueteries. No tothom rep el Premi Nacional de Disseny ni arriba a l’estatus de lliurepensador que, en paraules pròpies, ha actuat sempre segons li donava la gana (amb permís dels deures tributaris i dels condicionants de cada encàrrec, és clar). Enric Satué ha triat una cinquantena de treballs en el seu web recopilatori. Són, potser, els que valora com a més representatius de la seva carrera. Una frase reclama lectura urgent al peu de les imatges: “…uns quants dissenys dels quals se’n podria escriure algun llibre”. No és la primera vegada que sento al nostre dissenyador històric insinuar o directament lamentar-se que fins ara ningú no s’hagi dignat editar, i suposo que estudiar, el gruix de la seva obra gràfica. Això passa sovint. Som un país desagraït de mena, on gairebé has de criar malves per a merèixer una mica de reconeixement. En el cas que ens ocupa, la paradoxa adquireix matisos grotescos. Satué té dues dotzenes de llibres publicats com a investigador del disseny i –oh, quina sorpresa!– no hi ha cap entitat que l’editi com a creador gràfic. Aquest és el pa que s’hi dóna, en el moment cultural tan raquític que vivim. No a totes les èpoques s’ha vist amb bons ulls la investigació en les Arts Aplicades. Una anècdota deliciosa ho exemplifica. El dibuixant publicitari Josep Artigas, autor d’anuncis mítics com l’home-abric de Polil, es burlava d’un jove Satué batejant-lo de “filòsof del disseny”. A mitjans de la dècada del 1980, un servidor i un reduït grup de literats i artistes coeditàvem elfanzine Cupón Ahorro del Lugar. Al primer número de la revista destacava una entrevista al professor universitari José María Valverde. L’impecable intel·lectual creia que Joan Vinyoli era un dels poetes filòsofs...
Llegeix Més
El logotip de la nostra entitat, empresa, producte.. és la nostra carta de presentació: la primera impressió que donem de nosaltres mateixos, del què som, del que oferim, de la nostra reputació.. entre d’altres coses. Ha de ser sinònim de l’empresa o producte al què representa i ha de tenir el poder d’irrompre l’enteniment de les persones com agent venedor. Moltes són les vegades que no li donem importància, i l’elecció del mateix, hauria de ser una decisió meditada ja que és la nostra imatge definitiva; la peça clau de la nostre imatge corporativa. Per factoriadengeni.com un logotip ha de reunir almenys 6 requisits indispensables: ha de ser adequat, creïble, agradable a la vista, versàtil, atemporal i s’ha d’utilitzar de manera repetitiva perquè sigui efectiu. Adequat: el logotip ha de reflectir els trets principals de l’empresa o productes de manera senzilla. Creïble: el logotip ha de transmetre credibilitat, les persones s’han d’identificar amb ell. Ha de ser com un segell de garantia en el producte de l’empresa i en ella mateixa. Agradable: la percepció visual del logotip és un dels trets més importants a tenir en compte, així també ho és, que aquest no tingui masses complicacions visuals. Ha de ser senzill i sense elements decoratius superficials que no siguin imprescindibles. Versàtil: el logotip, perquè compleixi totes les funciones per a les que ha estat creat, ha de ser versàtil. Ha d’estar vectoritzat per a poder reproduir-se a diferents mides i s’ha de poder adaptar a diferents formats (web, fons..). Atemporal: és evident que amb el pas del anys, si tenim un logotip, possiblement necessitarem modernitzar-lo amb petits retocs, sobretot, per oferir una imatge més dinàmica i per tenir-lo al dia. Però tot i així, quan creem un logotip s’hauria de fer pensant en que aquest serà atemporal. És un error canviar completament el logotip quan els nostres clients ja ens identifiquen amb la imatge. Repetitiu: s’ha d’aprofitar qualsevol lloc i oportunitat per a difondre’l. És important que estigui a tots els elements de l’empresa: a les factures, segell, rètol, signatura de mails, roba de treball, vehicles d’empresa, etc. S’aconsegueix un logotip exitós quan: El logotip proporciona un reconeixement immediat de l’empresa, producte o companyia. El logotip expressa el...
Llegeix Més
Sempre que s’intenta redefinir el disseny, i en general qualsevol activitat creativa, torna a refulgir a l’horitzó de les grans sentències una frase de Juan-Eduardo Cirlot. El arte como el hombre se encuentra entre dos fuerzas contrarias que lo solicitan: una es la belleza de la serenidad absoluta; la otra, la fascinación del abismo. Quan parlem de disseny, hauríem d’afegir-hi una tercera força que reclama les energies del dissenyador: la funcionalitat. Podríem dir que en el disseny es superposen els territoris de la bellesa, l’objectiu utilitari i l’abisme. Abisme entès com aquella fascinació inherent a la naturalesa humana que provoca tot allò impregnat de misteri i perill. Res d’estrany si tenim en compte que el cervell de l‘homo sapiens continua essent el gran desconegut per a la ciència. Potser les bones pràctiques en el disseny aconsellin renunciar a l’esperit indòmit del romanticisme. Evitar en la mesura del possible l’atracció abismàtica. Retornar als ancestres del raciocini pur i assumir l’antiga i sensata definició que fa Aristòtil de que l’art és una actitud permanent de produir coses d’un mode racional. El cartell que commemora el 10è aniversari del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, dissenyat per Enric Huguet, segueix amb exactitud aquest principi aristotèlic. El grafisme incorpora un petit poema del filòsof i dramaturg Kim Vilar, dedicat al mateix Huguet i que s’inclou dins del poemari Cinc deserts. Gràcies a la similitud de les quatre paraules que componen els versos, es genera el joc fonètic que encunya un lúcid aforisme: Disseny és dir seny. El seny implica contenció, equilibri, eficàcia. Qualitats identificables amb la Bauhaus i, a casa nostra, amb el noucentisme, un moviment racionalista i mediterrani que nega els èxtasis ornamentals del modernisme i proposa un art i una arquitectura que aspiren a l’ordre i la serenitat. A l’ideari de la Bauhaus, igual que al credo noucentista, la forma segueix a la funció i la síntesi depurada esdevé una virtut (menys és més). Enric Huguet fa dels versos assenyats de Kim Vilar la imatge predominant del cartell. Sota de la tipografia que s’expressa com un eslògan poètic, es delinea una espiral inscrita dins d’un rectangle auri. L’espiral s’origina i s’expandeix a partir de la progressió de Fibonacci, una sèrie algorítmica on cada número és la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13…). Aquesta sèrie numèrica es troba sovint al món natural i apareix en el...
Llegeix Més
Quines són les teves pors i com superar-les Em llanço a la piscina i em faig Dissenyador Freelance pel meu compte? Tindré clients? Cobriré les despeses del mes que ve? I si el client no accepta el pressupost perquè m’he passat amb el preu? Li agradarà la meva proposta al client? Seré prou bo/bona per cobrar per això? Cobraré el treball o em quedaré sense veure un euro? I si el client no queda satisfet amb el meu treball? Quanta pressió! Quin estrès! Totes aquestes qüestions són la cara “lletja” del món del freelance. La por és una reacció natural. Estàs sortint de la teva zona de confort. Estàs coneixent un món nou i aprenent, de vegades, a força de cops. I començar alguna cosa nova sempre requereix molta energia. Però anar superant tots aquests petits sots t’ajuden a apropar-te al teu estil de vida somiat i a convertir-te en un bon professional. Tots aquests dubtes, pors i incerteses les hem viscut tots en la nostra pròpia pell. Tots ens hem sentit insegurs molts cops parlant de diners i pressupostos amb clients i donant valor a les nostres feines o “venent” una proposta. Ser freelance és difícil i més si estàs només treballant a la teva casa davant de l’ordinador. Als inicis un no té experiència en negocis en solitari i qualsevol decisió per molt petita que sigui pot provocar una paràlisi completa per culpa de la por a no saber com fer les coses. La incertesa i la por apareixen per una raó: la inseguretat que tens sobre el que estàs fent. La qüestió és que acabes els teus estudis de disseny i no saps ni com posar preu i donar valor (encara més important això segon) al teu treball perquè no tens experiència en temes financers, empresarials i/o de tracte amb clients. Però no tot es redueix a termes financers, una gran part de les pors de ser Freelance vénen d’aquí, per la incertesa que genera no saber on estaràs dins d’un any ni si el mes que ve t’haurà sortit algun projecte en el qual treballar per cobrir despeses i tenir un sou decent però la por a què diran també existeix i passa factura. L’autoexigència i el...
Llegeix Més
Els Efectes Especials “FX” del packaging: Cada cop podem veure com les empreses experimenten més dins del camp multimèdia i de la publicitat i apareixen més novetats i productes sorprenents per mirar de despertar l’interès del possible client pel seu producte davant de la competència. El camp del packaging o disseny de l’envàs i etiquetes del producte no es queden enrere en aquesta experimentació. Les tintes actives són una de les noves fonts d’inspiració. Es tracta de tintes que canvien el seu color per influència de factors externs. Un exemple són les etiquetes i llaunes de “Coors Light” en les quals la imatge de les muntanyes impresa amb tintes negres termocròmiques canvien de color quan s’aconsegueix la temperatura ideal de consum. Coca Cola, per la seva banda, també va utilitzar aquest recurs en els seus envasos. Sobre el dibuix del got apareixen tres gels per efecte del canvi de temperatura. Per al mundial Brasil 2014, la mateixa empresa va llançar una llauna que en ser exposada al sol es pinta de colors. També existeixen tintes capaces de canviar per la incidència de llum. Així com el vernís que s’activa amb llum violeta, també existeixen tintes fluorescents que brillen intensament, o les fosforescents que després d’exposar-se a una font lumínica poden continuar «il·luminades» en la foscor. Una proposta encara més impactant és la que utilitza tintes negres electroluminiscents, que brillen per un impuls elèctric. Ballentine’s va llançar l’any 2009 una ampolla negra amb un «equalitzador gràfic» imprès en la seva etiqueta que, mitjançant tecnologia electroluminiscent, canvia al ritme de la música que sona en el lloc. Un altre exemple d’aquesta tecnologia és Bombai Saphire, que va llançar al mercat un estoig...
Llegeix Més