Definició i exemples de sistemes CMS: Content Manager System (Sistema gestor de continguts). Una pregunta bàsica que ens han fet alguna vegada és: Què és un CMS? Intentarem en aquest article donar una definició ràpida de CMS i alguns exemples de sistemes CMS utilitzats per fer pàgines web. CMS són les sigles de Content Management System, que es tradueix directament al català com a Sistema Gestor de Continguts. Com el seu propi nom indica, és un sistema que ens permet gestionar continguts. En línies generals, un CMS permetria administrar continguts en un mitjà digital i per al cas particular que ens ocupa, un CMS permetria gestionar els continguts d’una web. Dit d’una altra forma, un CMS és una eina que permet a un editor crear, classificar i publicar qualsevol tipus d’informació en una pàgina web. Generalment els CMS treballen contra una base de dades, de manera que l’editor simplement actualitza una base de dades, incloent-hi nova informació o editant l’existent. Un diari digital per exemple, les seves notícies han ser actualitzades diàriament o diverses vegades per dia, on a més, les persones que editen la informació no tenen coneixements d’informàtica. A aquests redactors se’ls ha de facilitar el treball mitjançant una eina que els permeti pujar informacions a la web i classificar-les perquè apareguin en el lloc correcte. Per descomptat que aquestes persones no han de preocupar-se amb el codi de la pàgina ni les particularitats de programació de la plataforma on estigui allotjada la web. Ells només han de concentrar-se a escriure les notícies o qualsevol tipus de continguts i després pujar-les a la pàgina per un sistema intuïtiu i ràpid. Una vegada publicades i classificades, les informacions han d’aparèixer a la pàgina web automàticament, en els llocs on hagi decidit l’editor. Una eina CMS generalment contindrà una interfície basada en formularis, als quals habitualment s’accedeix amb el navegador, on es poden donar d’alta els continguts fàcilment. Aquests continguts després apareixeran a la pàgina en els llocs on s’ha indicat en donar-los d’alta. Per tant, un CMS estarà compost de dues parts, un back i un front, sent el back la part on els administradors publiquen les informacions i el front la part on els visitants visualitzen les mateixes. Classificació de CMS: Al món dels CMS hi ha centenars de possibilitats i de variants, ja sigui per les seves funcionalitats, casos d’ús o per les tecnologies...
Llegeix MésPublicar informacions al blog que puguin ser interessants i que puguin ajudar als nostres clients, és una tasca que tots els que disposem d’un negoci o d’una pàgina a on oferim els nostres serveis mirem de fer amb regularitat. Avui, pensant en quin article publicar al blog he pensat… Perquè no parlar per primer cop d’alguna cosa que no tingui a veure amb el negoci i el sector Multimèdia? M’he decidit finalment per fer-ho i a la vegada he fet una mirada enrere quan pensava en si publicar o no i he recordat moltes coses de quan era un menut a qui l’apassionava aquest món Multimèdia i en com al final quan un lluita pels seus somnis els pot aconseguir amb molta feina i dedicació. Recordo que de molt petit vaig sempre vaig sentir passió pel cinema, cada dissabte anava amb l’àvia a veure les dues pel·lícules que feien al Cinema Niza de la plaça de la Sagrada família. Normalment eren pel·lícules de Western o del Louis de Funes, el que li agradava a la iaia. Recordo el cinema amb cremades a les butaques vermelles, amb olor a tabac, amb el fum d’algun espectador que es mesclava amb la llum del projector de la sala. Quins records!!! Aquelles anades al cinema em van despertar aquesta passió per aquest gènere. Un dels estius recordo com em vaig comprar una càmera de cinema que anava amb piles i de format Super 8. Era una càmera que…funcionava!! i que cada cop em feia endinsar més en el màgic món del cinema. Més endavant, quan tenia uns 11 anys, vaig ajudar al meu pare, l’Antoni, que estava molt implicat a l’escola, a recuperar el vell cinema que teníem a l’escola. Disposava d’una sala per unes 50 persones però en un estat perfecte i que havia estat tancada molts anys. La vam descobrir els dos, igual que el projector que hi havia a la cabina. Recordo que era un Bell & Howell de 16mm. De mica en mica fent algunes reformes, el vam aconseguir posar en marxa i vam obrir un altre cop el cinema. Jo era el maquinista i recordo que anava a buscar les pel·lícules a un distribuïdor que hi havia a la Plaça Letamendi. Cada pel·lícula anava en una llauna metàl·lica i totes en una bossa de roba a on posava el nom de la pel·lícula i que ja tenien preparada per mi. Passaven les pel·lícules els dissabtes al matí a l’escola i recordo que quan vam passar “La Guerra de las Galaxias” em vaig posar darrere de...
Llegeix MésEls nostres Smartphones s’han anat convertint gradualment en el substitut natural de la càmera digital. Excepte per autèntics aficionats de la fotografia, la resta de mortals fem les nostres fotos amb el mòbil. Per tant, a molts els interessarà saber quins Smartphones fan les millors fotos. En quines dades de la càmera cal fixar-se? Els megapíxels són importants per a una bona imatge, però no només amb això en tindrem prou. Han de venir acompanyats d’un bon sensor, una bona lent, processament de la imatge, etc… Però amb això no volem dir que els megapíxels no serveixin per res, ni de bon tros. A l’hora de mirar les especificacions d’una càmera cal fixar-se, també, en l’obertura màxima que ens indica la quantitat de llum que pot entrar al nostre sensor (f/2.0 o f2). La grandària d’aquest sensor influeix, al seu torn, en el rendiment en condicions de baixa visibilitat i en un millor rang dinàmic. Com menor sigui el nombre que acompanya a la “f” més obertura té la càmera. Però una de les característiques més difícils de comprovar sobre el paper és el processament de la imatge. Aquesta característica, importantíssima en les càmeres digitals, és la que fa que un dispositiu sense grans especificacions a l’apartat fotogràfic, ens produeixi unes fotos millors que altres models de característiques superiors. El processador d’imatge s’encarrega de la reducció del soroll en la imatge, de suavitzar píxels, administrar els filtres de color en els fotodíodes, etc… La millor foto, al final, dependrà del treball conjunt de molts components i de l’habilitat del fotògraf; i unes càmeres rendiran millor en unes condicions que unes altres. 1.- LG G4 Ha destronat al Samsung Galaxy S6. Sens dubte el punt fort d’aquest Smartphone és la seva càmera. La millor que podem trobar en un Smartphone en aquest moment. Obertura focal d’ f/1.8 en un sensor de 16MP amb estabilitzador d’imatge OIS 2.0. Porta també l’enfocament làser que ja va portar el LG G3 i un nou sensor que millora la representació del color. El G4 permet guardar imatges en RAW i gravar vídeo fins a 4K (2840×2160 píxels). Per si aquestes especificacions no fossin suficients, la seva manera manual i la nova interfície de càmera et deixen bocabadat. Estem davant una càmera de 10. 2.- Samsung Galaxy S6 i S6 Edge Amb un sensor principal de 16MP i obertura focal d’ f/1.9, les càmeres del Galaxy S6 i de el S6 Edge són sens dubte les millors que existeixen actualment en qualsevol telèfon Android. Tots dos...
Llegeix MésEl gegant d’internet introdueix canvis en la seva marca gràfica que mereixen ser debatuts. Coneixeu alguna empresa que hagi aconseguit posicionar-se en la ment de tot el món, en alta estima, sense invertir un centau en publicitat? Clar que sí, estem parlant d’un cas que probablement és únic al món: Google. Però com és que va aconseguir semblant proesa? Simplement ens va facilitar la forma de trobar informació; és a dir, ens va canviar la vida a punt tal que resulta impossible imaginar-se com seria sense Google. I el millor de tot és que ho va fer —i ho segueix fent— sense cobrar-nos gens a canvi. Segurament no existeixi campanya de branding que pugui aconseguir el mateix resultat en tan poc temps. No obstant això, aquesta organització que no cobra res pel seu servei original (les cerques per internet), ha desenvolupat infinitat de productes, serveis i empreses molt rendibles, projectes en els quals sol repetir-se una mateixa constant: tot el que fa Google ho fa, com a mínim, bé; i en alguns casos, extraordinàriament bé. D’aquí prové el seu alt i privilegiat posicionament. Però el motiu d’aquest debat és analitzar i avaluar el recent canvi que la companyia ha introduït als seus signes identificadors. Com pot observar-se en el vídeo, el concepte del logotip no ha variat des de la seva creació. Pràcticament tots els canvis notoris que s’han produït al llarg del temps han estat merament tipogràfics. Google s’ha identificat sempre amb el seu logotip compost amb lletres dels mateixos quatre colors, prescindint sempre d’un símbol gràfic. En aquest sentit, més enllà que la nova tipografia de pal sec pugui resultar per a alguns millor o...
Llegeix MésQuines són les teves pors i com superar-les Em llanço a la piscina i em faig Dissenyador Freelance pel meu compte? Tindré clients? Cobriré les despeses del mes que ve? I si el client no accepta el pressupost perquè m’he passat amb el preu? Li agradarà la meva proposta al client? Seré prou bo/bona per cobrar per això? Cobraré el treball o em quedaré sense veure un euro? I si el client no queda satisfet amb el meu treball? Quanta pressió! Quin estrès! Totes aquestes qüestions són la cara “lletja” del món del freelance. La por és una reacció natural. Estàs sortint de la teva zona de confort. Estàs coneixent un món nou i aprenent, de vegades, a força de cops. I començar alguna cosa nova sempre requereix molta energia. Però anar superant tots aquests petits sots t’ajuden a apropar-te al teu estil de vida somiat i a convertir-te en un bon professional. Tots aquests dubtes, pors i incerteses les hem viscut tots en la nostra pròpia pell. Tots ens hem sentit insegurs molts cops parlant de diners i pressupostos amb clients i donant valor a les nostres feines o “venent” una proposta. Ser freelance és difícil i més si estàs només treballant a la teva casa davant de l’ordinador. Als inicis un no té experiència en negocis en solitari i qualsevol decisió per molt petita que sigui pot provocar una paràlisi completa per culpa de la por a no saber com fer les coses. La incertesa i la por apareixen per una raó: la inseguretat que tens sobre el que estàs fent. La qüestió és que acabes els teus estudis de disseny i no saps ni com posar preu i donar valor (encara més important això segon) al teu treball perquè no tens experiència en temes financers, empresarials i/o de tracte amb clients. Però no tot es redueix a termes financers, una gran part de les pors de ser Freelance vénen d’aquí, per la incertesa que genera no saber on estaràs dins d’un any ni si el mes que ve t’haurà sortit algun projecte en el qual treballar per cobrir despeses i tenir un sou decent però la por a què diran també existeix i passa factura. L’autoexigència i el...
Llegeix MésEls Efectes Especials “FX” del packaging: Cada cop podem veure com les empreses experimenten més dins del camp multimèdia i de la publicitat i apareixen més novetats i productes sorprenents per mirar de despertar l’interès del possible client pel seu producte davant de la competència. El camp del packaging o disseny de l’envàs i etiquetes del producte no es queden enrere en aquesta experimentació. Les tintes actives són una de les noves fonts d’inspiració. Es tracta de tintes que canvien el seu color per influència de factors externs. Un exemple són les etiquetes i llaunes de “Coors Light” en les quals la imatge de les muntanyes impresa amb tintes negres termocròmiques canvien de color quan s’aconsegueix la temperatura ideal de consum. Coca Cola, per la seva banda, també va utilitzar aquest recurs en els seus envasos. Sobre el dibuix del got apareixen tres gels per efecte del canvi de temperatura. Per al mundial Brasil 2014, la mateixa empresa va llançar una llauna que en ser exposada al sol es pinta de colors. També existeixen tintes capaces de canviar per la incidència de llum. Així com el vernís que s’activa amb llum violeta, també existeixen tintes fluorescents que brillen intensament, o les fosforescents que després d’exposar-se a una font lumínica poden continuar «il·luminades» en la foscor. Una proposta encara més impactant és la que utilitza tintes negres electroluminiscents, que brillen per un impuls elèctric. Ballentine’s va llançar l’any 2009 una ampolla negra amb un «equalitzador gràfic» imprès en la seva etiqueta que, mitjançant tecnologia electroluminiscent, canvia al ritme de la música que sona en el lloc. Un altre exemple d’aquesta tecnologia és Bombai Saphire, que va llançar al mercat un estoig...
Llegeix Més