A qui no li ha passat mai, que li ha agradat una lletra que veu en una imatge i no troba la manera de saber quina és per a poder-ne fer textos o utilitzar-la? Utilitzar una bona tipografia pot marcar la diferència i cambiar completament la percepció que els demés tenen de nosaltres, d’una presentació o d’un document. Molts cops optem per les opcions per defecte, i ens equivoquem. La tipografia és una forma d’art, una forma de disseny que ens permet expresar-nos i transmetre estils, sensacions, etc. Això és com quan et regalen uns simples mitjons perfectament embolicats o quan et regalen una samarreta sense embolicar dins una bossa de plàstic senzilla. És ben cert que el contingut té molt pes, però tot suma i, el disseny influeix molt. Un bon disseny pot influir a que una pàgina web sigui exitosa o a que una presentació sigui impactant; i la tipografia que utilitzem és un element clau per aconseguir l’objectiu. És important per la publicitat, el disseny, el màrqueting i demés tasques on es bàsic atreure l’atenció visual del públic. Internet ens ho ha posat molt fàcil d’ençà uns anys cap aquí, ja que hi ha molts webs que ens poden proporcionar tipografies gratuïtes i lliures. Tot i així, ens podem trobar tipografies impactants, que ens agradin a webs, imatges, revistes.. que ens costa més identificar. Internet també, en aquest cas, ens torna a posar facilitats per a descobrir quines són aquestes tipografies amb recursos per identificar-les. Tot i que hi ha diversos llocs creats per aquesta finalitat, parlarem d’un parell d’ells els quals hem utilitzat a factoriadengeni.com i que ens han donat bons resultats: WhatTheFont és un cercador web que identifica les tipografies a través del reconeixement dels caràcters d’una imatge. És molt senzill d’utilitzar: Primer hem de carregar una imatge al servei o especificar la URL de la imatge en la que tinguem la tipografia. Un cop carregada la imatge, haurem de marcar diversos caràcters. Esperar que el cercador faci el reconeixement de la imatge I finalment, ens ensenyarà el nom de la tipografia que més s’assembli. TypeDNA funciona de manera semblant a WhatTheFont. En aquest cas, podem carregar també la imatge o adjuntar...
Llegeix Més
Sempre que s’intenta redefinir el disseny, i en general qualsevol activitat creativa, torna a refulgir a l’horitzó de les grans sentències una frase de Juan-Eduardo Cirlot. El arte como el hombre se encuentra entre dos fuerzas contrarias que lo solicitan: una es la belleza de la serenidad absoluta; la otra, la fascinación del abismo. Quan parlem de disseny, hauríem d’afegir-hi una tercera força que reclama les energies del dissenyador: la funcionalitat. Podríem dir que en el disseny es superposen els territoris de la bellesa, l’objectiu utilitari i l’abisme. Abisme entès com aquella fascinació inherent a la naturalesa humana que provoca tot allò impregnat de misteri i perill. Res d’estrany si tenim en compte que el cervell de l‘homo sapiens continua essent el gran desconegut per a la ciència. Potser les bones pràctiques en el disseny aconsellin renunciar a l’esperit indòmit del romanticisme. Evitar en la mesura del possible l’atracció abismàtica. Retornar als ancestres del raciocini pur i assumir l’antiga i sensata definició que fa Aristòtil de que l’art és una actitud permanent de produir coses d’un mode racional. El cartell que commemora el 10è aniversari del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, dissenyat per Enric Huguet, segueix amb exactitud aquest principi aristotèlic. El grafisme incorpora un petit poema del filòsof i dramaturg Kim Vilar, dedicat al mateix Huguet i que s’inclou dins del poemari Cinc deserts. Gràcies a la similitud de les quatre paraules que componen els versos, es genera el joc fonètic que encunya un lúcid aforisme: Disseny és dir seny. El seny implica contenció, equilibri, eficàcia. Qualitats identificables amb la Bauhaus i, a casa nostra, amb el noucentisme, un moviment racionalista i mediterrani que nega els èxtasis ornamentals del modernisme i proposa un art i una arquitectura que aspiren a l’ordre i la serenitat. A l’ideari de la Bauhaus, igual que al credo noucentista, la forma segueix a la funció i la síntesi depurada esdevé una virtut (menys és més). Enric Huguet fa dels versos assenyats de Kim Vilar la imatge predominant del cartell. Sota de la tipografia que s’expressa com un eslògan poètic, es delinea una espiral inscrita dins d’un rectangle auri. L’espiral s’origina i s’expandeix a partir de la progressió de Fibonacci, una sèrie algorítmica on cada número és la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13…). Aquesta sèrie numèrica es troba sovint al món natural i apareix en el...
Llegeix Més
Publicar informacions al blog que puguin ser interessants i que puguin ajudar als nostres clients, és una tasca que tots els que disposem d’un negoci o d’una pàgina a on oferim els nostres serveis mirem de fer amb regularitat. Avui, pensant en quin article publicar al blog he pensat… Perquè no parlar per primer cop d’alguna cosa que no tingui a veure amb el negoci i el sector Multimèdia? M’he decidit finalment per fer-ho i a la vegada he fet una mirada enrere quan pensava en si publicar o no i he recordat moltes coses de quan era un menut a qui l’apassionava aquest món Multimèdia i en com al final quan un lluita pels seus somnis els pot aconseguir amb molta feina i dedicació. Recordo que de molt petit vaig sempre vaig sentir passió pel cinema, cada dissabte anava amb l’àvia a veure les dues pel·lícules que feien al Cinema Niza de la plaça de la Sagrada família. Normalment eren pel·lícules de Western o del Louis de Funes, el que li agradava a la iaia. Recordo el cinema amb cremades a les butaques vermelles, amb olor a tabac, amb el fum d’algun espectador que es mesclava amb la llum del projector de la sala. Quins records!!! Aquelles anades al cinema em van despertar aquesta passió per aquest gènere. Un dels estius recordo com em vaig comprar una càmera de cinema que anava amb piles i de format Super 8. Era una càmera que…funcionava!! i que cada cop em feia endinsar més en el màgic món del cinema. Més endavant, quan tenia uns 11 anys, vaig ajudar al meu pare, l’Antoni, que estava molt implicat a l’escola, a recuperar el vell cinema que teníem a l’escola. Disposava d’una sala per unes 50 persones però en un estat perfecte i que havia estat tancada molts anys. La vam descobrir els dos, igual que el projector que hi havia a la cabina. Recordo que era un Bell & Howell de 16mm. De mica en mica fent algunes reformes, el vam aconseguir posar en marxa i vam obrir un altre cop el cinema. Jo era el maquinista i recordo que anava a buscar les pel·lícules a un distribuïdor que hi havia a la Plaça Letamendi. Cada pel·lícula anava en una llauna metàl·lica i totes en una bossa de roba a on posava el nom de la pel·lícula i que ja tenien preparada per mi. Passaven les pel·lícules els dissabtes al matí a l’escola i recordo que quan vam passar “La Guerra de las Galaxias” em vaig posar darrere de...
Llegeix Més
El gegant d’internet introdueix canvis en la seva marca gràfica que mereixen ser debatuts. Coneixeu alguna empresa que hagi aconseguit posicionar-se en la ment de tot el món, en alta estima, sense invertir un centau en publicitat? Clar que sí, estem parlant d’un cas que probablement és únic al món: Google. Però com és que va aconseguir semblant proesa? Simplement ens va facilitar la forma de trobar informació; és a dir, ens va canviar la vida a punt tal que resulta impossible imaginar-se com seria sense Google. I el millor de tot és que ho va fer —i ho segueix fent— sense cobrar-nos gens a canvi. Segurament no existeixi campanya de branding que pugui aconseguir el mateix resultat en tan poc temps. No obstant això, aquesta organització que no cobra res pel seu servei original (les cerques per internet), ha desenvolupat infinitat de productes, serveis i empreses molt rendibles, projectes en els quals sol repetir-se una mateixa constant: tot el que fa Google ho fa, com a mínim, bé; i en alguns casos, extraordinàriament bé. D’aquí prové el seu alt i privilegiat posicionament. Però el motiu d’aquest debat és analitzar i avaluar el recent canvi que la companyia ha introduït als seus signes identificadors. Com pot observar-se en el vídeo, el concepte del logotip no ha variat des de la seva creació. Pràcticament tots els canvis notoris que s’han produït al llarg del temps han estat merament tipogràfics. Google s’ha identificat sempre amb el seu logotip compost amb lletres dels mateixos quatre colors, prescindint sempre d’un símbol gràfic. En aquest sentit, més enllà que la nova tipografia de pal sec pugui resultar per a alguns millor o...
Llegeix Més
Quines són les teves pors i com superar-les Em llanço a la piscina i em faig Dissenyador Freelance pel meu compte? Tindré clients? Cobriré les despeses del mes que ve? I si el client no accepta el pressupost perquè m’he passat amb el preu? Li agradarà la meva proposta al client? Seré prou bo/bona per cobrar per això? Cobraré el treball o em quedaré sense veure un euro? I si el client no queda satisfet amb el meu treball? Quanta pressió! Quin estrès! Totes aquestes qüestions són la cara “lletja” del món del freelance. La por és una reacció natural. Estàs sortint de la teva zona de confort. Estàs coneixent un món nou i aprenent, de vegades, a força de cops. I començar alguna cosa nova sempre requereix molta energia. Però anar superant tots aquests petits sots t’ajuden a apropar-te al teu estil de vida somiat i a convertir-te en un bon professional. Tots aquests dubtes, pors i incerteses les hem viscut tots en la nostra pròpia pell. Tots ens hem sentit insegurs molts cops parlant de diners i pressupostos amb clients i donant valor a les nostres feines o “venent” una proposta. Ser freelance és difícil i més si estàs només treballant a la teva casa davant de l’ordinador. Als inicis un no té experiència en negocis en solitari i qualsevol decisió per molt petita que sigui pot provocar una paràlisi completa per culpa de la por a no saber com fer les coses. La incertesa i la por apareixen per una raó: la inseguretat que tens sobre el que estàs fent. La qüestió és que acabes els teus estudis de disseny i no saps ni com posar preu i donar valor (encara més important això segon) al teu treball perquè no tens experiència en temes financers, empresarials i/o de tracte amb clients. Però no tot es redueix a termes financers, una gran part de les pors de ser Freelance vénen d’aquí, per la incertesa que genera no saber on estaràs dins d’un any ni si el mes que ve t’haurà sortit algun projecte en el qual treballar per cobrir despeses i tenir un sou decent però la por a què diran també existeix i passa factura. L’autoexigència i el...
Llegeix Més
Els Efectes Especials “FX” del packaging: Cada cop podem veure com les empreses experimenten més dins del camp multimèdia i de la publicitat i apareixen més novetats i productes sorprenents per mirar de despertar l’interès del possible client pel seu producte davant de la competència. El camp del packaging o disseny de l’envàs i etiquetes del producte no es queden enrere en aquesta experimentació. Les tintes actives són una de les noves fonts d’inspiració. Es tracta de tintes que canvien el seu color per influència de factors externs. Un exemple són les etiquetes i llaunes de “Coors Light” en les quals la imatge de les muntanyes impresa amb tintes negres termocròmiques canvien de color quan s’aconsegueix la temperatura ideal de consum. Coca Cola, per la seva banda, també va utilitzar aquest recurs en els seus envasos. Sobre el dibuix del got apareixen tres gels per efecte del canvi de temperatura. Per al mundial Brasil 2014, la mateixa empresa va llançar una llauna que en ser exposada al sol es pinta de colors. També existeixen tintes capaces de canviar per la incidència de llum. Així com el vernís que s’activa amb llum violeta, també existeixen tintes fluorescents que brillen intensament, o les fosforescents que després d’exposar-se a una font lumínica poden continuar «il·luminades» en la foscor. Una proposta encara més impactant és la que utilitza tintes negres electroluminiscents, que brillen per un impuls elèctric. Ballentine’s va llançar l’any 2009 una ampolla negra amb un «equalitzador gràfic» imprès en la seva etiqueta que, mitjançant tecnologia electroluminiscent, canvia al ritme de la música que sona en el lloc. Un altre exemple d’aquesta tecnologia és Bombai Saphire, que va llançar al mercat un estoig...
Llegeix Més