L’any 1986, només uns quants experts havien sentit a parlar de l’animació per ordinador. Un quart de segle després, Pixar és un símbol del talent i la innovació en el cinema d’animació. Des de l’estrena de Toy Story (1995), el primer llargmetratge creat íntegrament amb efectes d’animació digitals, Pixar Animation Studios ha continuat produint pel·lícules d’animació de gran èxit, tant de taquilla com de crítica, i ha aconseguit 26 premis Oscar i 7 Globus d’Or. L’exposició presenta els llargmetratges i curtmetratges que ha produït Pixar durant els 25 primers anys i aprofundeix en els seus personatges, les històries i els mons que ha creat, elements clau que John Lasseter, director creatiu de l’estudi d’animació nord-americà, considera necessaris per a la realització d’una bona pel·lícula d’animació. A través d’aquest recorregut, els visitants podran descobrir el màgic món dels estudis Pixar a partir de dibuixos, storyboards, maquetes i instal·lacions digitals. Aquestes obres mostren la creativitat i el talent dels artistes, que a Pixar treballen tant amb mitjans tradicionals –dibuix a mà, pintura, pastels o escultura– com digitalment. La gran quantitat d’obres d’art que creen aquests equips humans per a cada film surt molt poques vegades de l’estudi, però la pel·lícula que, una vegada acabada, fa la volta al món no seria possible sense elles....
Llegeix Més
El fundador d’Apple i Pixar, Steve Jobs, sabia perfectament com portar-se a les persones amb les quals tractava al seu terreny per acabar aconseguint els acords més avantatjosos per a les seves empreses. Aquesta tècnica li va permetre desenvolupar dues de les companyies que més han crescut en l’últim segle, Apple i Pixar, i convertir-se en una de les persones més influents del món, fins i tot després d’haver mort, la publicació americana Business Insider ha recopilat en onze punts els aspectes més important d’aquesta tàctica de Steve Jobs, amb la qual l’empresari nord-americà persuadia a les persones perquè recolzessin les seves iniciatives. Els onze punts de la tàctica d’Steve Jobs: 1- “Treballa dur i els altres et respectaran”. El respecte és el primer pas crucial per aconseguir el que vols. Jobs sempre va donar exemple amb els sacrificis que va realitzar mentre va estar al capdavant d’Apple i Pixar. L’empresari nord-americà va arribar a motivar als seus empleats fins i tot afligit d’importants dolències físiques. 2- “Treballa amb passió”. La gent pot veure’s influenciada si adverteix passió i emoció. Una altra de les idees clau de Steve Jobs era transmetre la passió amb la qual realitzava el seu treball. Segons Jobs, la passió es podia contagiar i aconseguir que les persones properes quedessin influenciades per ella. 3- “Desarma a les persones amb seducció i adulació”. Jobs sabia que a les persones els agrada escoltar coses agradables. Amb aquesta estratègia, el creador d’Apple aconseguia que aquells amb els quals tractava se sentissin còmodes a l’hora de tractar de persuadir-los. 4- “Reivindica que totes les bones idees són teves”. Si estàs canviant de postura, abraça la nova idea amb força. Els records del passat poden manipular-se amb facilitat”. Fes-te valer i mostra’t convençut que les teves idees són les millors, encara que canviïs d’opinió. Si apareix algú amb una proposta millor, fes que sigui teva. 5- “Pren les decisions amb rapidesa i determinació”. Ja podràs canviar les coses més tard. No pots mostrar-te dubitatiu. Cal donar la imatge d’una persona convençuda que creu fidelment en el que fa. Ja hi haurà temps per canviar les coses si no surten del tot bé. 6- “Crea una lleialtat forta usant una honestedat...
Llegeix Més
Per què hem de calibrar el nostre monitor? A més d’un segurament ens ha passat que després de passar moltes hores editant les nostres fotografies, quan portem les mateixes a un altre ordinador o pitjor encara, després de recollir-les pel servei de revelat, els resultats que observem no s’assemblen ni una mica a aquells que havíem aconseguit en el nostre monitor originalment i als quals tant temps i esforç els havíem dedicat. El monitor és un dels components del procés més inestables i és un dels principals responsables que els resultats que obtenim siguin més variables del que ens agradaria. És per això que per aconseguir els millors resultats possibles, hem de prendre’ns el nostre temps i calibrar el nostre monitor si és que no volem tenir una desagradable sorpresa al moment d’ensenyar-les, compartir-les o imprimir-les. Diferències de calibratge entre diferents dispositius Les principals causes d’aquesta problemàtica són: – La quantitat de llum de l’ambient on estiguem treballant. – La qualitat i el tipus de monitor que estiguem utilitzant (CRT, LCD, LED). – Les marques i el calibratge de colors de cadascuna d’aquestes. – El temps que el monitor porta contínuament encès sense descans. – L’antiguitat del mateix. – Altres factors. Per al cas de les impressions, és el perfil de color que uilitzen les màquines de revelat, l’encarregat de traduir els 0 i 1 que componen els arxius de l’ordinador als colors de les nostres fotografies i el qual deuríem també calibrar. Aprofundir en aquest tema serà segurament motiu d’un post futur. Tant el monitor com el seu calibratge, són aspectes bàsics però fonamentals perquè puguem aconseguir que les nostres fotografies siguin visualitzades de la mateixa manera en dos monitors diferents. Quines opcions tenim per calibrar el nostre monitor? Hi ha diversos mètodes perquè puguem trobar-li “el punt dolç” al nostre monitor, però podem diferenciar tres grans mètodes per dur a terme aquesta tasca, sense que ens facin venir ganes de llançar el nostre ordinador per la finestra que tinguem més propera: 1. Mitjançant Programari: Hi ha una gran varietat d’aplicacions que poden ajudar-nos a realitzar aquesta tasca, sigui quin sigui el sistema operatiu que estiguem utilitzant. Els ordinadors amb Windows i US X de Mac porten incorporades eines predeterminades per...
Llegeix Més
Quan parlem de professionals del disseny d’experiència usuària podríem parlar de rols tals com a consultor d’estratègia, dissenyador d’interacció o DCU, arquitecte d’informació, investigador d’experiència usuària, etc. Per a un Cap de Personal és difícil identificar aquestes qualitats amb entrevistes. Comparteixo a continuació un llistat per identificar i mesurar el nivell d’aquestes qualitats: Passió per la UX. Sentir afinitat, desig i emoció per tot el que el disseny d’experiència usuària cobreix. Això requereix un mínim coneixement de usabilidat, arquitectura d’informació i tot el relacionat amb la interacció persona-tecnologia. Sentit comú. Capacitat per jutjar raonablement les coses, amb sensatesa, lògica i prudència; això no requereix d’estudi o recerques teòriques. Empatia. Saber posar-se en el lloc de l’altre. Ser capaços de captar una gran quantitat d’informació sobre l’altra persona a partir del seu llenguatge no verbal, paraules, to de veu, postura, etc. Pensament crític i analític, però amb ment oberta, per desenvolupar la creativitat i aplicar-la en la conceptualització, anàlisi de processos i fluxos entre interfícies. Equanimitat. Actuar en la vida amb seny, harmonia i equilibri. Romandre estable davant les vicissituds o adversitats, amb la ment ferma davant el que sembla correcte i incorrecte. Flexibilitat. Adaptar-se ràpidament a les circumstàncies, els temps i les persones per arribar a un comú acord i enriquir-se de les opinions dels altres. Iniciativa. Prendre la iniciativa en el desenvolupament d’accions creatives i audaces per generar millores, assumint la responsabilitat que succeeixin. Humor. Al marge d’afavorir l’ambient de treball, l’humor estimula la innovació, enforteix l’aprenentatge, ajuda a persuadir als usuaris d’executar certes tasques i, simultàniament, ajuda a guanyar la seva confiança. Posseir una visió holística del disseny com a base del pensament. Veure i entendre al bosc per així comprendre com encaixa cada arbre com a part d’est, obtenint un enfocament de 360°. Saber «fer zoom» per veure detalls i allunyar el zoom per veure les implicacions sobre el conjunt en el procés de disseny. Passar de la tàctica a l’estratègica. Bona capacitat de síntesi i, de comunicació oral i escrita. Tenir la capacitat de ser molt imparcial, amb base en proves, estudis o evidències. Considerar els objectius del negoci sense prendre decisions de disseny basades en l’experiència personal. Posseir una retòrica i escriptura persuasiva. Facilitat...
Llegeix Més
Article d’Eddi Immery a través de FOROALFA La dispersió d’audiències, redefinició i pluralització de grups objectiu, alta competència de productes i serveis, sumats a la cerca (cada vegada major) per cobrir necessitats més emocionals que funcionals, ha portat a les marques a incorporar a la seva comunicació publicitària, elements que diferenciïn al producte d’altres similars. La resposta a aquesta cerca de distinció entre un producte A i un producte B, que en essència són similars i satisfan les mateixes necessitats, és el que cridem branding. El Branding no es tracta únicament de repetir incessantment el logotip de la marca, o anunciar-la les vegades que càpiga en els 30 segons d’un espot publicitari. Tampoc és augmentar la seva grandària en les peces o fer comunicació sense una fi determinada. El branding contempla una varietat d’elements que poden intervenir positiva o negativament en la construcció de la marca. En síntesi, és la planificació i execució de l’estratègia per instituir una marca —sigui en la seva expressió gràfica (logotip, colors), fonètica o sensorial, en un concepte definit, comprensible i únic; que motivi l’adopció d’un servei o l’adquisició d’un producte. Aquesta condició d’unicitat de la marca és l’element diferenciador que la torna atractiva per al grup al com va dirigida. La publicitat, en una definició suscinta, és la comunicació comercial que, a través de conceptes, persegueix persuadir a un públic perquè es decideixi per un servei o producte, en enfrontar la necessitat d’adquirir-ho o suplir-ho. Per a això es val d’insights del grup objectiu amb el qual s’està comunicant perquè el missatge sigui efectiu respecte del que es desitja aconseguir: guanyar compradors. El branding busca, a través de conceptes estudiats i comunicats de manera creativa, convertir la marca en un valor positiu per a l’empresa; sense importar en quin producte, servei o suport s’apliqui. Apple, per exemple, es va iniciar amb computadores; no obstant això, ara la hi identifica amb telèfons, reproductors de música i amb la seva tenda musical. Una construcció de marca ben definida i assolida, crea un concepte que es torna universal para tot el que sigui senyalitzat amb ella. El concepte associat a la marca busca aconseguir que un potencial consumidor (depenent de l’afinitat que aconsegueixi establir-se) sigui propens...
Llegeix Més
Article del disenyador Norberto Chaves mitjançant FOROALFA En certs sectors professionals de la publicitat i el disseny gràfic circula una sort de norma deontològica que obliga a guardar silenci sobre els treballs dels col·legues. Aquesta norma parteix de la suposada solidaritat obligada entre parells. El professional ha de ser lleial, abans de res, als seus col·legues i mai criticar la seva labor, qualsevol anés la qualitat d’aquesta. Però qui hi ha més autoritzats que els bons professionals d’una especialitat per detectar defectes i virtuts en els serveis dels seus col·legues? Aplicant aquella norma, per criticar, per exemple, una campanya publicitària, els únics autoritzats serien els metges, els advocats i enginyers, en tant alliberats del compromís de lleialtat a un col·lega que no és tal. Aquesta creença i la conducta resultant plantegen, així, un greu problema a la societat: un àrea clau del seu desenvolupament (la comunicació) es veu privada del paper transformador i optimitzador de l’avaluació de la qualitat i el consegüent assenyalament de les «males praxis». La crítica, d’altra banda, no és una pràctica externa, aliena o opcional: forma part intrínseca del procés de disseny. Què és dissenyar sinó una seqüència de crítiques i correccions a cada projecte anterior, realitzades pel propi autor o pels seus assessors a fi d’aconseguir el màxim ajust al programa? Aquesta crítica, ineludible en el desenvolupament del projecte, no es limita al propi disseny sinó que, normalment, deu també comprometre’s amb l’obra d’uns altres. Tal és el cas de les intervencions sobre marca quan ja *pre-existeix una. Peça clau d’aquesta intervenció és el previ diagnòstic d’aquesta marca. I en la majoria dels casos, aquesta marca prèvia va sortir de mans d’un dissenyador. Què fa llavors el professional? S’inhibeix per lleialtat a aquest col·lega? No: haurà d’assenyalar els defectes de la marca existent com a condició tècnica ineludible per abordar el nou disseny. I, en molts casos, aquells defectes provenen d’errors comesos pel dissenyador anterior. És a dir: el pacte de silenci és tècnicament disfuncional i deontológicament deslleial al client. El professional que, a més, exerceix responsablement la crítica de l’obra d’uns altres no fa sinó posar en concepte i socialitzar el que ell ha après en l’autocrítica, i aconseguir transmetre una avaluació seriosa...
Llegeix Més